Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Metafísica  |  Apunts  |  Apunt metafísica I

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT METAFÍSICA (I)

JMa UYÀ



Apunts previs, referència a la Part primera:

- Repàs de Metafísica/ JMa
- Definicions mínimes (im)pertinents / J.Jubert
- Definicions mínimes Metafísica/ JMa
- 24 raons (reals) per sortir de la tristesa del pensament/JMa
- El "què fer" en la Societat del Límit /JMa
- El "flâneur" a la finestra/ JMa


Apunts previs, referència a la Part segona:

- In-Teoria del Límit / JMa
- Carta oberta a JMa Uyà / J.Jubert
- Charles Renouvier (1815-1903) /J.Jubert (lectura imprescindible)
 

Textos complementaris a l'apunt de metafísica

- Glossari Metafísica
- Biografia Macedonio Fernández.
- Bibliografia Metafísica.



Introito

L'existent és.
El no existent, no és.
S'ha acabat la metafísica.


La resta és Física, Ciència, Psicologia, Ètica o Filosofia. Tots aquests coneixements són parcials. Cap coneixement pot ser total. El Misteri és absolutament i definitivament impenetrable.


 

Metafísic de capçalera

Macedonio Fernández (1874-1952):
metafísica empírica radical (William James) descriptiva objectiva.
Crítica Total del Coneixement.
No toda es vigilia la de los ojos abiertos , Buenos
Aires, 1928.
-Nega tota la metafísica anterior, perquè és "puro verbalismo" imaginatiu. Nega el temps, l'espai i la causalitat. Nega la substància. Tot és, metafísicament, en cada moment present, sense causa ni sentit. Qualsevol altre afirmació es tracta, diu, d'un "error de impresión conciencial".

Metafísica anterior i contemporània (llistat sumari): els mites, la Biblia, els presocràtics, Parmènides, Plató, Aristòtil, pares de l'Esglesia (Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino), Pico de la Mirandola, Berkeley, Kant, Shopenhauer, Nietzsche, Charles Renouvier William James, //Macedonio Fernández// Wittgenstein, Heidegger, Sartre...



Metafísica

(Metafísica de l'existent a partir de M.F., que ha llegit William James, que ha llegit Charles Renouvier, que han llegit George Berkeley)

Nota: Tot el que no sigui afirmable, és error de la imaginació. La forma verbal "és" és provisional; resulta d'allò que ens és evident als ulls o als sentits. No pressuposa veritat metafísica positiva. Simplement afirmació existencial. Totes les citacions estan extretes del llibre No toda es vigilia la de los ojos abiertos. En cas contrari, s'indica.



Ésser i existència

Sento, jo, doncs existeixo.

No sento, jo, doncs no existeixo (proposició impossible de ser dita pel jo, però lògica).

Sento: només jo i sempre només jo. Idealisme Absolut: tot és una idea que neix de jo. (veure Apunt Ciència-II, 7 bis, Cervell: "Sóc un cos animat, no una ànima encarnada").

Sento només jo, només en el moment present. "Siesta evidencial": tot és ara i aquí en els meus ulls. Tot és a la vista i el que no és a la vista, no és. La realitat exterior a mi és la realitat interior de mi que veig perquè sento veure (nervi òptic + cervell). Si no sento, amb cap dels sentits, no hi ha realitat exterior. Si sento només amb un o altre sentit, hi ha la realitat que em dóna aquell o altre sentit.

(No hi ha dualisme entre subjecte i objecte, l'autoconsciència és la realitat i la realitat és autoconsciència, "Pensament i actualitat estan fets d'un sol i únic teixit, que és el teixit de l'experiència en general" . La distinció entre subjecte i objecte, cosa i pensament és tant sols una diferència funcional, pràctica, però en absolut ontològica. William James, "La Noció de Consciència", comunicació al V Congrés Internacional de Psicologia, Roma 30 d'Abril de 1905, veure bibliografia. Antecedent: Berkeley: "Esse est percipi", veure el Treatise concerning the Principles of Human Knowledge, 1710, edició castellana Alianza Editorial, p. 10 i 11, Madrid, 1992 : "la poderosa estructura del món no té una subsistència independent de la ment").

Tota realitat és interior de mi, és jo i des del jo. Si dormo només hi ha la realitat del somni, el temps no ha passat per a mi. Si cau una bomba nuclear i moro, jo no sabré mai que ha caigut una bomba nuclear. Si moro no hi ha realitat. Abans de néixer no hi ha realitat. "El universo o Realidad y yo nacimos un 1º de junio de 1874...."(MF, Autobiografia, pose nº 1)

Hi ha ésser per a mi.

Hi ha ser del meu ésser sentit per mi.

Hi ha ser i existència de la realitat exterior a mi que jo i només jo sento.

Que hi hagi o no realitat exterior a mi, metafísicament, no és afirmable.

El ser de l'ésser és "autoexistencia increada".

Que això sigui així, i que sigui així tot el que sento és el Misteri.

El Misteri del Misteri és que hi hagi autoconsciència de tot plegat.



Temps

No hi ha temps perquè tot és present en el present. ("Hoy es siempre todavia", A.Machado)

La memòria és memòria del cervell, no existència.

Passat i futur són existència en el cervell. Sovint, imaginació.

El present mai es repeteix.



Espai

Variació del Misteri del misteri del canvi en nosaltres.



Identitat

Res és mai igual a si mateix, perquè res és igual en dos moments successius. Si tot canvia, res es mou (ja que res és igual a allò que era), i si tot es mou, res canvia (ja que mai hi ha identitat d'ell mateix) (Antonio Machado)

Tot és únic cada vegada, en un present únic.

El jo no existeix, ja que el jo ho és tot. Som una ànima (sensació) sense jo ("almismo ayoico"). "Ayoico o sin yo, porque es una, única la Sensibilidad, y nada puede ocurrir, sentirse, que no sea el sentir mío (...) que deja de ser, por tanto, una subjectividad. El ser es místico, es decir, pleno en cada uno de sus estados".



Realitat

Realitat i irrealitat són igualment indemostrables (Antonio Machado).

No hi ha un món subjectiu i un món objectiu diferenciables: tot és objectiu, però des de l'objectivitat del jo. El món és intel·ligible (Ciència), però no es pot entendre (Metafísica)

El llenguatge, essent ell també un fenomen de la Realitat, no ens pot informar dels fenòmens de la Realitat més enllà de les seves característiques limitades com a fenomen de la Realitat. El llenguatge, metafísicament, té el mateix valor d'interpretació metafísica de la realitat que una pedra.

Que la realitat sigui així (Ciència) no informa en absolut de la justificació de que sigui així i no d'una altre manera. La realitat de la Realitat no ens diu res sobre la seva realitat. No hi ha ordre ni necessitat transcendents en la Realitat.

La comprensió d'aquest fet no és una ciència ni una filosofia, sinó una "visió" consciencial absoluta del jo.

Les lleis de la Realitat basades en la Causalitat no justifiquen, metafísicament, que aquesta causalitat es repeteixi: "yo miraré la próxima luna todavía sin entenderla".
La Tesis Realista, Causal i Racional del món és una imaginació de la consciència lògica basat en el pur materialisme causal. Es tracta d'un error pràctic. L'"asombro de ser" destrueix aquesta imaginació. L'únic "realisme" és estar despert sentint la realitat del fet de ser, sigui somni o vigília, que no ho sabem, estat que és continu, etern, únic. Estar despert és estar despert en el no saber del present absolut del sentir de la consciència. Tota altre construcció pràctica de la Realitat no té res a veure amb la Metafísica, que és la consciència del no saber, i no pas del saber.Viure metafísicament es "una sola especial emoción: la del desconocimiento de lo conocido (...) cuando lo conocido cotidiano (según todas nuestras anotaciones realizadas) recobra, se viste de franja virgínea de recién conocido, de nuevo, somos o estamos metafísicos, hay metafísica".

Infamiliaritat d'allò conegut.

La realitat no té cap misteri: és el Misteri.

La realitat és Mística (misteri present de tot a plena llum, oberta al no-res no pensable).



Paradoxa final:

Una existència que, per més que la sentis, no es pot demostrar, no existeix.

Allò que no existeix, en bona lògica, és etern. Per tant, som eterns.

Però la no-existencia, el no-ser, no existeix, ja que res fora de l'existir existeix.

Però si allò que existeix no es pot demostrar.....

"De la mar al percepto,
del percepto al concepto,
del concepto a la idea
-! Oh, la linda tarea¡-
de la idea a la mar.
!Y otra vez a empezar!"

Antonio Machado, "Proverbios y Cantares", Nuevas Canciones, 1924
Metafísica tautològica, car no hi ha base ontològica d'auto-reconeixement. Ni existim ni hi ha metafísica possible.

Som sensació: " Lo importantísimo és la Afección; qué importa la magnitud de las estrellas o la velocidad de la luz?"

Aclariment: el que no existeix és la substància, l'Ú, la Veritat, la Idea. El somni de ser existeix plenament en el nostre sentir: "siesta evidencial". Allò que veiem és "verd", però darrera no hi ha el " Verd".

De fet, la realitat és mística perquè la gent, l'individu, hi està immers, en unitat, sense distància metafísica. La realitat és com la prosa de Messieur Jordain, que es viu místicament sense saber-ho. El viatge metafísic del "asombro de ser" torna al seu origen, que és la vivència mística de la realitat.



Metafísica i Límit

La projecció existencial de les coordenades de la realitat sentidora del jo (que entenem des de MF com a ànima sense jo), resulta l'error al fer metafísica.

La realitat, per tant, és un sentir-se interior dins el meu límit existencial sensible.

La possibilitat d'una metafísica de l'origen (explicació del fet òntic, o ontologia), dels fets del naixement de l'origen de l'existent, en les seves hipotètiques condicions objectives dels donar-se o dels fer-se, no és possible. Està més enllà del Límit.

"El mundo no es dado. Tal es la palabra total de la Mística.
O lo que es lo mismo: Tal es el resultado único de una total Crítica del Conocimiento"
(OC VIII, p.199)

Podem fer ontologia física (el procés de l'existent essent com a existent). O sigui Ciència, fins al Límit.

El Límit és la categoria pràctica on el Saber (que creiem saber empíricament per raonament deduït de les nostres sensacions), és ja "No-Saber". La metafísica es troba més enllà, tal com el seu nom indica, del Límit.

La metafísica no és possible. Som física.

Tot el que s'ha dit fins ara és, seguint a MF, pseudo-metafísica. Pura imaginació del no saber. Ha pres el nom de mitologia, teologia, filosofia o ocultisme. Res d'això és metafísic o metafísica.

Tampoc és Ciència.

La poesia tampoc en sap res. La poesia és metàfora de l'existent sentit, imatge, feta de llenguatge que és "fenomen" existencial per representar les imatges del cervell. Qui trobi la "Metàfora" que expressi el món, que la digui ("Poema de la Siesta" MF).

D'aquí es dedueix que tots els discursos possibles, en totes les formes possibles, des del punt de vista de ser el discurs de la Veritat, han fracassat. El propi discurs de MF, segons ens indica, pot ser perfectament fals. Ell l'elegeix, simplement com a consciència del Límit (concepte JMa Uyà) des del punt de vista empíric i descriptiu. Però MF no elabora cap discurs de la Veritat, sinó que només afirma una visió. L'existència és un estat místic entre l'ésser i la seva percepció. Un estat místic no és un estat intel·ligible, és un estat sentit, i prou.

Aquest estat místic declara que res és ocult, tot és a la vista, però el Tot no és intel·ligible.

Per tant, el Tot, evident als nostres ulls (o evident als ulls de la Ciència), és un Misteri, El Misteri, fent-se, donant-se en cada moment per a cada ésser.

L'ésser pot fer Ciència (afirmada i refutada i afirmada...) Política (provisional), Economia (provisional), Art (consciencial), Estètica (formal), etc, i Ètica (provisional ?).



No pot fer-saber de Metafísica
.

Problemes no resolts per MF:
1) l'existència exterior al jo (el fet que el jo rebi aferències i emeti senyals)
2) l'existència entre l'existència exterior, de l'altre.
3) l'existència en si del que sent, de l'ànima sense jo que és cadascú.

Però aquests problemes són irresolubles segons la visió a-metafísica expressada fins ara. (a-metafísica perquè no es nega la metafísica, sinó que es troba el Límit, que ens impedeix saber res més)



Metafísica, Veritat i Ètica.

Aquesta visió deixa a l'aire dos conceptes, dues abstraccions necessàries, el de la Veritat i el de l'Ètica.

Tota Veritat exigeix una Metafísica que la justifiqui.

Si no hi ha metafísica possible, no hi ha Veritat, ni discurs de la veritat.

Només hi pot haver "vertader" segons proposicions enunciades des del present sentit. En aquest vertader s'hi ha d'instal·lar Ètica.

Tota persona i tota societat, d'una manera o altre, necessita regir-se per un ordre de Veritat, intel·ligible i aplicable.

La raó pot fonamentar l'Ètica (Julien Benda), però no pot fonamentar la Veritat, ja que aquesta necessita la metafísica.



Preguntes

Si no hi ha discurs de la Veritat (si del vertader en Ciència), tenim un problema modern, no aparegut fins ara: quin és el discurs veritable? Si és fals que qualsevol discurs és veritable, com resolem aquesta contradicció?

Estem condemnats, per efecte de la lucidesa adulta del nostre pensar, a no saber res i a no poder dir res? La història del coneixement es resol en un zero?

Si no hi ha un discurs metafísic possible, i per tant un discurs de la Veritat, però (com demostra Ciència) no tots els discursos són veritables (ex: teologia, Bergson, estructuralistes, Freud...), com fonamentem l'Ètica, o la raó ètica (J.Benda)?

La Ciència resulta objectiva fent Física; però com ser objectius fent política, societat, psicologia, ètica...?



Consideracions

La modernitat, ara i aquí, viu la contradicció del saber en el no-saber.

Atenent-nos al saber sobre metafísica, que és no-saber, aquesta contradicció és, també, irresoluble.

La majoria de discursos del coneixement, emanats els últims cinquanta anys, dels estructuralistes – pseudofilòsofs -, han resultat una impostura que neix de la necessitat de fer un discurs de la veritat, però fet amb materials relativistes, amagant així el fons de la qüestió, que és que no es pot fer discurs de la veritat, i fer-ho a més a més, menystenint Ciència i Ètica (aquest és el tema central de la Part Tercera del curs).

D'aquesta impostura n'ha sortit el desgavell actual en educació, política, economia, art, ètica, ciència aplicada, publicitat, etc. No pretenem afirmar que hi hagi un discurs de la veritat amagat que pugui solucionar l'actual estat de coses. Pretenem dir, ben al contrari, que el que s'ha fet és que s'ha amagat que no hi ha discurs de la veritat possible, i s'ha fet passar per veritat coses autènticament falses.

Cal sortir, per tant, a la consciència de tot plegat, o dit en concepte, a la Intempèrie Metafísica (JMa Uyà), i situar-se a zero. Allò que sigui i les bases intel·lectuals de l'ésser per comprendre totalment allò que sigui, és epistemològicament inconegut i no fonamentable.

Estem, segons podem pensar, en un canvi epistemològic de paradigma consciencial. Hi ha coses sobre les quals no podem tenir opinió (Ciència), hi ha coses sobre les quals no podem en absolut tenir certesa (i molt menys opinió) (Metafísica).

Això ens instal·la, paradoxalment, en un paradigma o consciència metafísica, que té com a llei primera una metafísica negativa, irresoluble. Si fins ara el món, a grans trets, havia estat teològic (hi havia Veritat), i entenem també que aquest era un estat infantil de l'ésser (imaginatiu), ara estem a l'estat adult (un 0'001%), no imaginatiu sinó empíric, a-metafísic i a-teològic.

Encara més paradoxalment, aquest procés s'inicia entre el Renaixement i la Il·lustració, però es confirma amb l'ascens i arribada al poder de la burgesia i el sistema d'economia de mercat, que crea una societat sense teologia ni metafísica.

Aquesta societat burgesa, però, sembla estar (o no) arribant als seus límits d'inconsciència del seu propi treball filosòfic, si és que resulta certa l'entrada en una crisi del sistema materialista.

El canvi de paradigma ja és i està aquí. Està, però, en el seu inici. Aquest curs és una pàgina reflexiva d'aquest fet.


JMa Uyà
/Febrer 2009

(Sessió 5-III, 2009)



NOTES A PEU DE PÀGINA:

1. William James, Nova York, 1842-1910. " A World of Pure Experience" , Journal of Philosophy, N.Y.1904, article publicat com a segon capítol de la seva obra pòstuma Empirisme Radical, 1912, on declara: "Anomeno empirisme radical a la meva weltanschauung. L'empirisme és conegut com allò oposat al Racionalisme. El Racionalisme tendeix a emfatitzar els universals i a prioritzar el tot sobre la part en l'àmbit de la lògica com en el de l'ésser. L'Empirisme, ben al contrari, diposita la tensió explicativa sobre la part, l'element, allò individual, i tracta el tot com una col·lecció i l'universal com una abstracció (...) Per a ser radical, un empirisme ni pot admetre en les seves construccions cap element que no sigui directament experimentat, ni pot excloure cap element que sigui directament experimentat." Afirma més endavant, que el Racionalisme es veu obligat a inventar relacions i categories, mentre que l'Empirisme agafa les coses tal com són, de manera que fins i tot l'ordre casual és posat sota sospita pel fet no ser un fet experimentat, sinó només deduït: "A priori, podem imaginar un univers de contigüitat, però no de continuïtat" . Afirma que qualsevol unió o estructura superiors, estant en l'ésser o en la realitat , no"és quelcom que es percebeixi a simple vista". Exclou, per tant, tot allò que calgui convertir en discurs nominal, fer-ne un discurs abstracte. Nega també la diferència entre objecte i subjecte ("Pot el coneixement ser aquí abans de que aquests elements que constitueixen el seu ésser hagin succeït? I si el coneixement no es troba ja aquí, ¿com pot succeir la referència objectiva?"), i la possibilitat de connexió entre les ments de diferents éssers: "Cap misteri salva al misteri de prendre part en l'existència" i "experiència i realitat vénen a ser la mateixa cosa".

"Sostenim (idees) com a veritat tot i que estiguin perceptualment inacabades, perquè res ens diu "no", i no hi ha a la vista una veritat que ens contradigui. Continuar pensant de manera incontestada és, el noranta nou per cent de les vegades, el nostre substitut pràctic per a conèixer en un sentit complet. Com que cada experiència passa a la següent mitjançant la transició cognitiva, i enlloc sentim la topada amb allò que en una altre banda consta com a veritat o fet, ens comprometem amb el present com si el port fos segur. Vivim, així, a dalt de la cresta d'una onada que avança (...) que comporta un abisme i un salt mortal (...)Els nostres àmbits d'experiència no tenen límits més definits dels que tenen els nostres àmbits de visió(...)(Per a Berkeley) Les nostres vides son una suma de solipsismes (...) Les nostres ments mai poden coincidir en la mateixa". I acaba: "Em sembla que en realitat moltes ments es troben ara girant en la direcció que apunta l'empirisme radical".(traduït de la traducció castellana de Oihana Robador, 2004, http://unav.es/gep/ Pura Experiencia.)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010