cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Marcel Duchamp  |  Cronologia

Inici  >  Flâneur a la finestra1

CRONOLOGIA DE MARCEL DUCHAMP (1887-1968)

JMa UYÀ



1887, 28 de juliol: neix a Blainville-sur-Crevon, al nordest de Rouen.
                              Fill de pare notari i alcalde, 3r de sis germans. Els dos primers seran
                              pintors, com ell, i ell els acompanyarà i seguirà durant tota la primera
                              temporada a París.
                              Avi matern aficionat al gravat i a la pintura, arriba a exposar el 1879
                              a la Exposició Universal de París.

1902, primers olis, estil impressionista. Dibuixos de la seva germana Suzanne.

1904, se’n va a Montmartre, amb el seu germà Gastón, apodat Jacques Villon. Suspen
                              l’ingrés a Belles Arts. Dibuixa pels cafès, i fa dibuixos humorístics.

1905, servei militar, a Rouen.

1906, torna a Montmartre.

1907, seleccionat al Saló dels Humoristes.

1908, seleccionat al Salón d’Autoumne, influència de Cézanne, que de vegades nega.
                               Va a viure a Neully, prop de París.

1910, pinta el seus germans a La partida d’escacs. Això li val ser “societaire”, el dret a
                               exposar sense ser examinat. Afició als escacs que li durarà sempre.
                               Explora tota mena de tendències.

1911, Sonata, quadre cubista, inspirat pels seus germans i el grup de Puteaux, tota la
                               gent que es trobava a la casa dels germans, a Puteaux, com Kupka,
                               Fernaye, Picabia i Archipenko. Tant Picasso com Braque no hi tenen
                               res a veure amb el cubisme teòric dels de Puteaux. Jean Metzinger,
                               del grup de Gris, els explica els fonaments intel·lectuals del cubisme.
                               Allí es discuteix sobre la quarta dimensió i l’art mental versus l’art
                               retinià. Cubisme conceptual. Pinta el Retrat dels jugadors d’escacs.
                               A partir d’aquí, cada obra és, per Duchamp, el producte d’una refle-
                               xió innovadora. La part mental va guanyant la part “amb olor de tre-
                               mentina”.
                               Amistat amb Picabia. Deixa els seus germans.
                               Jove trist en un tren, primer quadre amb títol literari. Inicia la prime-
                               ra versió de Nu baixant les escales.

1912, Saló dels Independents, penja el Nu baixant l’escala, però Albert Gleizer demana
                               als germans que li canviï el títol, perquè li sembla ridícul. Marcel
                               gafa un taxi, despenja el quadre, i se’n va. Des d’aquell dia decideix
                               no pertànyer mai més a cap grup. Pinta Molinet de cafè.
                               Assisteix a Impressions d’Afrique,de Raymon Roussell, amb Picabia
                               i Apollinaire, on contempla una delirant fantasia maquinista.
                               Influència literària de Jules Laforgue: humor cínic i jocs verbals.
                               Una setmana més tard de veure l’espectacle de Russell, marxa sol a
                               Múnich. Fa els primers bocets del Gran Vidre. En el tren, tornant,
                               dibuixa la Verge, després la Verge passant a Núvia, finalment la
                               Núvia.
                               Cerca feina, i la troba de bibliotecari, per poder tenir temps de fer la
                               pintura que ell està cercant, i ja no vol pintar, en el sentit tradicional.
                               De fet, Duchamp abandona la pintura als vint-i-cinc anys. Estudia
                               perspectiva, geometria i matemàtiques.
                               Exposició “Section d’Or”, on exposa la 2a versió del “Nu”. Ningú li
                               Fa gaire cas, excepte els comissaris del futur “Armory Show” de N.
                               York, A.B.Davis, W.Pach i W. Kuhn, que el fitxen, i s’enduen el 
                               quadre cap a Amèrica.

1913, Exposició Internacional d’Art Modern, (“Armory Show”), a N.York. Cues de 30 
                                a 40 minuts per veure el quadre. Els seus germans, també presents,
                                venen part de la seva obra, però Duchamp ven  les quatre peces que
                                presenta per 972 dòlars.
                                Fa el primer “ready-made”, Roda de bicicleta sobre tamboret de
                                cuina
.

1914, al Cabaret Voltaire, de Zúric, neix el Dadà, del qual Duchamp serà inspirador.

1915, viatja a N.York. Allí inicia La mariée mise a nu par ses célibataires, meme,
                                obra també coneguda com el Grand Verre (Gran Vidre).
                                Oficialment, deixa de pintar. Iniciatives Dadà a N.York.
                                A partir d’aquest moment viurà a Nova York amb diferents
                                estades a París i altres llocs.

1917, presenta La font (un urinari ) firmat amb un seudònim, R.Mutt, mentre ell pertany
                                al comité de selecció del saló de N.York, i pot assistir al rebuig de
                                la seva peça.

1818, confecciona Tu m’ , un diorama que resum els “ready-made” trobats fins llavors.

1920, inventa la “Rose Sélavy, a l’etiqueta del “ready-made” Belle Haleine, un alter
                                ego femení. Amb Katherine Dreiel i Man Ray, funda la Societé A-
                                nonyme Inc., per fer exposicions d’art modern.

1923, deixa “definitivament inacabat” el Gran Vidre. Actualment es troba al Museu
                               d’Art de Filadèlfia, després d’anys de viatjar amb ell i estar sota el
                               seu llit, i haver-lo de reconstruir.

1925, filma Anèmic cinema, amb Man Ray, Picabia i Hans Richter.

1938, participa amb un important discurs a la Exposició Internacional del Surrealisme.

1946 a 1966, treballa reservadament en Etant donnés, una instal·lació que no es farà
                              pública fins després de la seva mort, actualment al Museu d’Art de
                              Filadèlfia, i que s’ha de mirar pel forat d’un pany. Es veu un nu  i un
                              paisatge. Obra d’interpretació hermètica.

1955, es fa ciutadà dels Estats Units.

1968, mort a Neully, plenament reconegut per tothom, sense que els últims anys de la
                             seva vida això li hagués afectat gaire a la determinació de la seva cre-
                             ació. Se sap que feu estades a Cadaqués, i que jugava escacs al Bar
                             Melitón, on hi ha una placa. També se sap que va viatjar a Buenos
                             Aires, i  hi va estar uns mesos, mentre Macedonio Fernández encara
                             era viu. Però ni amb Macedonio ni amb Josep Pla se sap si es van tro-
                             bar. Hom pensa que sí, i segurament també amb Mallarmé, tanta és
                             la secreta connivència entre el mental, l’humor, l’ètica i la metafísica
                             d’aquestes persones.
                             Deixa no més de cinquanta quadres, uns quants “ready-made” , i dues
                             obres mentals (dos quadres –textos), el Gran Verre i Etant donées.
                             És l’anti-picasso per excel·lència.

(Sessió del 26/6/08)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010