Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Fernando Pessoa  |  Glossari

Inici  >  Flâneur a la finestra1

GLOSSARI. FERNANDO PESSOA. ULTIMÀTUM

JMa UYÀ


 

“Portugal futurista”:  revista editada pel propi Pessoa on apareix, en un únic número,
                          l’any 1917, el text d’Álvaro de Campos, Ultimátum. Havent passat
                          inexplicablement la censura, la revista va ser segrestada per la policia
                          quan ja estava a les llibreries, i van ser processats tots els autors que
                          hi havien col·laborat. Portugal, que estava en guerra del cantó dels
                          aliats, no podia permetre un text que insultava al mateix Portugal, al
                          Brasil, als aliats i als alemanys. El mateix Álvaro de Campos  li va
                          comentar a Pessoa, en anglès ( text dactilografiat, potser de 1919): “Poc
                          importa qui guanyi la guerra, doncs certament guanyarà un boig. Ja
                          ha arribat la època de l’ enginyeria física – va afegir ell, característi-
                          cament – però l’ era de l’ enginyeria mental encara està distant. Això
                          demostra com hem anat enrere respecte de la civilització grega i roma-
                          na i quin crim ha suposat el Cristianisme contra la substància de la
                          cultura i del progrés”.

Llei de Malthus: llei que va emetre el molt conservador i classista terratinent britànic,
                          Thomas Robert Malthus, al seu Assaig sobre la llei de la població, del
                          1789, per la qual Xk + 1 = a Xk, és a dir, fa un càlcul pel qual si les
                           subsistències creixen de manera aritmètica, la població, en canvi,
                           creix de manera geomètrica, per la qual cosa, cal de totes totes, fer que
                           no creixi més la població que les subsistències, cosa que s’aconsegueix
                           simplement tenint la població en la misèria, morint-se de gana o
                           d’enfermetats, i si cal fent la guerra per limitar-ne el creixement, i si no
                           és suficient, que no ho és, llavors els principis morals, en forma de                                                                                          contenció del desig, els vicis o la misèria faran la resta. Amb això                                                                                                          justifica la continuïtat dels privilegis de la classe aristocràtica i                                                                                                                          terratinent, la seva.

Ultimàtum: dit en termes militars, últim avís que es fa abans d’anar a destrossar l’ene-
                          mic. Dit popularment, últim avís o proposta conciliadora, en qualsevol
                          cas. Pel que fa al cas, es refereix a l’ultimàtum d’Àustria i Hongria a
                          Sèrbia el 28 de juliol de 1914, arran de l’atemptat de Sarajevo. Sèrbia
                          no l’accepta i la guerra s’inicia immediatament. El 30 de juliol Rússia
                          entra en la guerra defensant Sèrbia, i l’u d’agost ho fa Alemanya contra
                          Rússia, i el dia 3 contra França, envaint-la el 4 d’Agost  a través de
                          Bèlgica, que era territori neutral, la qual cosa fa que el Regne Unit
                          entri en guerra ja que eren el garant de la sobirania belga. Posteriorment
                          Japó i tot l’Imperi Britànic, més Itàlia, Portugal, i Estats Units hi col·la-
                          boren, amb resultat de vuit milions de morts i sis milions de lisiats.
                          El 1917, però, trobem tres ultimàtums: el de Lenin contra la minoria
                          del partit bolxevic, una altre del mateix Lenin, ja al poder, contra els
                          nacionalistes ucraïnesos, el 17 de desembre, i el dels aliats contra
                          Grècia, forçant l’abdicació del Rei Constantí I, l’11 de juny.

Heterònim:  dit d’aquella creació literària que esdevé persona i no només personatge,
                           de manera diferenciada en forma i idees del seu ortònim.

Ortònim:  nom original d’aquell que crea heterònims.

Pseudònim: com bé diu el mot, pseudo nom que es fa passar pel d’un autor, sense
                            diferenciar-se en res de l’autor, normalment per coqueteria d’autor.

Álvaro de Campos: un dels tres principals heterònims de Fernando Pessoa, juntament
                            amb Alberto Caeiro i Ricardo Reis. Nascut a Tavira el 1980, és engi-
                            nyer, va estudiar a Escòcia, format en enginyeria naval a Glasgow. En
                            una visita al Ribatejo, va conèixer Alberto Caeiro, i se’n va fer  dei-
                            xeble. El primer poema conegut data de 1914, i encara el 12 d’Octubre
                           de 1935 escrivia poemes, mentre Pessoa ja ho havia deixat de fer. És el
                           més exaltat, purament sensacionista, dels heterònims de Pessoa, amb
                           textos tant importants com l’”Oda triomfal” i “Tabacaria”.

“maelström”: cèlebre gran remolí provocat pel pas de les marees entre dues illes
                           situades a les costes meridionals de l’arxipèlag noruec de las Lafoten,
                           a Nordland, dites Sorland i Vaeroys (les “o” amb un pal al mig), a
                           latitud 67º 48’05N 12º 47’49’’E.
                           El nom ve de “maalen” (triturar) i “stroom” (corrent), és a dir, corrent
                           trituradora. Juntament amb Caribdis, és un dels remolins més citats a la
                           literatura i la història.

Von Bissing: general prussià de cavalleria que ocupà Bèlgica el desembre de 1914, per
                           nom Moritz Ferdinand Freiher Von Bissing (1844-1917), i que mor a
                           Brussel·les abans d’acabar la guerra.

Jonnart: Charles Jonnart (1857-1927), polític francès, governador d’Algèria i després
                            de Grècia, encarregat de fer l’ultimàtum al Rei Constantí I , de Grècia,
                            el dia 11 de juny de 1917, forçant-lo a exiliar-se  Suïssa.

“poilus”: nom amb què es coneixia als combatents barbuts i peluts francesos de la  pri-
                             mera Gran Guerra, que aguantaven la guerra de trinxeres i que envia-
                             ven cartes a les seves famílies explicant la condicions infernals en què
                             estaven, especialment els de la Batalla de Verdún, aïllats i sense res al
                             mig del fang, aguantant l’estratègia del Pla Flakenhayn (dessagnar
                             França), i que van preferir morir abans que rendir-se als alemanys.

Sagres:  població portuguesa, també molt coneguda pel nom de la cervesa nacional,
                            “Sagres”. Lloc popular.

Metafísica feta art: consideració profunda de l’obra de Pessoa, coincident amb la de
                             Macedonio Fernández, que l’art només pot ser metafísica, tractar de
                             la qüestió metafísica, i que la metafísica només pot ser dita en forma
                             d’art.

“barra del Teijo”: dit de l’estuari del riu Teijo (Tajo), en la seva desembocadura.

Llei de Malthus de la Sensibilitat:Els estímuls de la sensibilitat augmenten en pro-
                             gressió geomètrica, mentre que la sensibilitat mateixa tot just ho fa
                             en progressió aritmètica
”, Álvaro de Campos, Ultimátum.

Adaptació artificial:  procés que cal seguir per anular la Llei de Malthus de la Sensibi-
                             litat, fent un acte de cirurgia social, eliminant quirúrgicament, ja que
                             no és possible una adaptació, tot allò fixat de manera recent a                                                                                                     l’esperit, anterior a l’establiment de la nostra civilització (moderna).

Dogma de la personalitat: que tenim una “personalitat” separada de la dels demés. Es
                             tracta, segons Campos, d’un ficció teològica. S’ha d’operar aquest
                             dogma, fent que l’ànima s’obri a la consciència i a la interpenetració
                             amb les ànimes alienes, cercant de trobar l’Ésser-Síntesis.

Prejudici de la individualitat:  que l’ànima de cadascú és una i indivisible. Si pel
                              sentiment cristià, el millor home és el més coherent amb sí mateix,
                              per l’home de ciència, el més perfecte és el més incoherent amb sí
                              mateix.

Dogma de l’objectivisme personal: que cadascú és una objectivitat. Cal que cada indi-
                               vidu faci en ell mateix la mitjana objectiva de totes les subjectivitats,
                               per tal d’aproximar-se el més possible a la Veritat-Infinit cap
                               a la que idealment tendeix la sèrie numèrica de les veritats parcials.

Intervenció quirúrgica anticristiana: eliminació dels tres prejudicis, dogmes
                               actituds anteriors establerts pel cristianisme.

Sensacionisme: moviment iniciat per Pessoa, i només portat endavant per ell, que
                           constitueix la base metafísica i artística de la seva obra, a saber, que
                           tot allò que som són sensacions i només sensacions, amb la qual cosa
                           també coincideix plenament Macedonio Fernández.

Superhome:  dit del suprahumà de Nietzsche, idea amb què es defineix aquell que viu
                              com si cada cosa que fes, i cada moment, els volgués tornar a viure.
                              Idea, també, de l’home com a artista de sí mateix. Tant l’anticristia-
                              nisme de Campos com la part final, vénen inspirades per Nietzsche,
                              ja que a Álvaro de Campos li és pròpia tota mena d’exaltació.

 

(Sessió del 26/6/08)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010