Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  El Flâneur a la Finestra  |  Apunts  |  Repàs de metafísica

Inici  >  Flâneur a la finestra1

REPÀS DE METAFÍSICA

JMa UYÀ



                             “La pregunta por el sentido del Ser presupone la pregunta por el Ser de ese ente que pregunta por el Ser” 
 
                               Martin Heidegger

                             “Qué es esa gota en el viento / que grita al mar: soy el mar?”
                               Antonio Machado

 

Per què un repàs de metafísica?

 

Perquè tot el discurs sobre el coneixement va a parar i neix del fet-físic-sentit envers el metafísic-no-conegut, és a dir, el misteri de ser i d’existència.

Perquè de la transformació de la resposta metafísica s’extreu l’ètica i l’estètica de cada cultura i moment històric.

Perquè la resposta actual és la no existència de resposta.

Perquè per primer cop apareix realment en la societat la consciència metafísica sense cap vel.

Perquè finalment s’ha formulat allò que semblava informulable: l’impossibilitat d’un coneixement metafísic.

Perquè aquesta consciència ens deixa en el límit del coneixement i a la intempèrie metafísica.

Perquè només d’aquest estat de consciència metafísica es pot iniciar l’articulació d’un discurs ara i aquí.

Perquè l’estat o consciència metafísica no és un coneixement, això o allò, una especialitat, sinó el tot del res (cosa) que som, i no és nota a peu de pàgina prescindible, sinó la pàgina on escrivim, i el problema és que estem en escriptura sobre una pàgina desconeguda.

Perquè estem sempre en assaig de ser ésser, i només això, assaig, i tota ètica i estètica fan discurs d’assaig sense fonament.

 

 

 

 

“El final de la filosofía < és a dir, de la metafísica > es el lugar en el que se reúne la totalidad de su historia en su posibilidad límite. “Final” como “acabamiento”, se refiere a esa reunión.

Bajo formas distintas, el pensamiento de Platón < és a dir, sota la forma d’”idealisme” >  permanece como norma, a lo largo y ancho de toda la Historia de la Filosofía. La metafísica es platonismo. Nietszche caracteriza su filosofía como platonismo al revés. Con la inversión de la metafísica < és a dir, sota la forma de “nihilisme” > ,  ya realizada por Karl Marx, se alcanza la posibilidad límite de la filosofía. Ésta ha entrado en su estadio final.”

                                                                         Heidegger, Martin, El final de la filosofía y la tarea del pensar, conferencia editada por Gallimard, París, 1966  (¿Qué es filosofía?, Narcea Ediciones, Madrid 1980 (Tübingen, 1976), pp.99-100)

La Filosofia, segons Heidegger (supra) es fon en les ciències que obra. Les ciències, a la vegada, seran determinades i dirigides per la Cibernètica. La Cibernètica transforma el llenguatge en un intercanvi de notícies. Les Arts es converteixen en instruments d’informació manipulats i manipuladors: “Final de la Filosofía quiere decir: comienzo de la civilización mundial fundado en el pensamiento europeo-occidental” (íbid supra, p.103)

Parménides, fragment I, 28, ss : “ pero tú tienes que conocer todo:
                                                      Tanto el corazón que no tiembla del no-oculta-
                                                      Miento, bien redondeado,
                                                      Como la opinión de los mortales, a la que falta
                                                      El poder confiar en lo no-oculto”

                                                                                                      (íbid supra, p.111)

Però el “platonisme” fuig d’aquest acord (místic: el que hi ha és tot el que es veu) entre “ésser” i “pensar” (“aleteia”) , i camina a favor de la idea i l’energia (“energeia”), essencialment, Plató i Aristòtil, per tal de pensar el món onto-teològicament, és a dir, fonamentant l’aquí en el més enllà.

Però no hi ha més enllà. Tot és aquí, diu Macedonio Fernández. Heidegger proposa el “Lichtung” o pensament obert, allò obert, com a possibilitat de continuar el discurs. La feina del pensar haurà de ser abandonar el pensar anterior, per determinar què es la “cosa” del pensar. Però, diu Heidegger, qui serà que aconsegueixi pensar allò que és el pensar (és a dir, ser la consciència de la  consciència)?  (íbid supra, p.40)

Per Macedonio no hi ha tal possibilitat. Qui trobi la “metàfora” que la digui, però ell no, ens diu.

La qüestió metafísica és, per tant, la qüestió del no-saber ontològic. Estem a la intempèrie. Som el jo mirant al jo que mira al jo, la tercera reflexió del jo, ens diu Macedonio.

Així que aquest tema ( visió fonamental o estat de consciència de l’ésser, de cada ésser únic i individual) va abans i torna després de qualsevol coneixement, art o expressió.  Si en el pòrtic de l’Acadèmia platònica no es deixava entrar a ningú que no sabés geometria, en el pòrtic del nostre segle XXI, no es podria deixar entrar ningú que no sabés de metafísica, altrament, algú que pretengués saber-ne alguna cosa; immediatament hauria de ser rebutjat el seu discurs per voler ser vertader. Perquè estem en el no-saber, i no pas en el saber.

 

(Març 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010