cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Cioran  |  Glossari

Inici  >  Flâneur a la finestra1

GLOSSARI AFORÍSTIC DE EMIL MIHAI CIORAN

JMa Uyà



Amor,l': "L'amor adorm el coneixement, el coneixement despert mata l'amor" (PD,104); "La dignitat de l'amor consisteix en l'efecte desenganyat que sobreviu a un instant de baba" (SA).

Amistat: "El mètode més eficaç de fer-se amics fidels és felicitar-los pels seus fracassos" (AA,75).

Autor: allò que l'interessa en un llibre.

Catàstrofe, la: "La catàstrofe (ja) s'ha produït (...) La catàstrofe, per l'home, es deu a que no es pot quedar sol. No hi ha ni una persona que pugui estar sola amb si mateixa" (CO, 85-86).

Ciència: "La ciència és l' escamoteig de la saviesa en nom del coneixement del món" (CO,86).

Civilització: " Tots sentim que les grans civilitzacions han quedat enrere. El que no sabem és com serà la fi." (CO,97).

Consciència: "La inconsciència és una pàtria; la consciència, un exili" (DI,112).

Contingut interior: "Tot depèn del contingut interior, no de la intel·ligència, perquè la intel·ligència com a tal no és res" (CO,207).

Contradiccions, les: "Abans es passava amb gravetat d'una contradicció a una altre; ara en patim tantes de cop que ja no sabem per quina interessar-nos ni quina resoldre." (SA)

Conviccions: "Només té conviccions qui no ha aprofundit en res" (DI,123).

Desert, el: "Hem estat desposseïts de tot, fins i tot del desert" (DI,163).

Déu: "Sempre he experimentant la fascinació d'allò que es situa després de Déu, o millor dit, per sobre d'Ell" (CO,118); "Un interlocutor passatger, que necessitem" (CO,132); "No és fàcil conversar amb el no-res" (CO,170); "El límit" (CO, 207); "Com més es detesten els homes, més madur s'està per a Déu, per a un diàleg amb ningú" (AA).

Dubte: "Les arrels del dubte son tan profundes com les de la certesa" (CO,173).

Epicur: "Un pensador al qual respecto infinitament" (CO,197).

Època, l': "Això és la part positiva que té, malgrat tot, la nostra època: em sembla extraordinàriament interessant, quasi massa interessant" (CO,198).

Escriure: "No s'hauria d'escriure sobre allò que no s'ha rellegit" (CO,14); "Tothom escriu, sobretot a París. Però, perquè?" (CO, 235).

Espiritualitat: "Si en contes d'expansionar-vos i de provocar-vos un estat d'eufòria enèrgica, els vostres infortunis us deprimeixen i us amarguen, heu de saber que no teniu vocació espiritual" (DI, 97).

Èxit, l': "Haver tocat totes les formes de degradació, fins i tot l'èxit" (AA,175).

Fracàs: "El fracàs és indispensable per al progrés espiritual" (CO,81).

Francesos: "Allò que el francès li falta d'imaginació metafísica, li sobra d'imaginació política" (CO,24).

Filosofia: "Els filòsofs eludeixen els vertaders problemes" (CO, 166); S'ha de conèixer per tal de superar-la. (CO, 211).

Heidegger: "Haig d'agrair a Heidegger que aconseguís (el 1932), a través de la seva prodigiosa inventiva verbal, obrir-me els ulls. Vaig veure el que havia d'evitar a qualsevol preu." (CO, 166).

Història, la: "Representa la major prova de cinisme imaginable" (CO,95).

Idees: "No hauríem de parlar més que de sensacions i de visions: mai d'idees – doncs elles no emergeixen de les nostres entranyes ni són mai vertaderament nostres" (AA,69).

Il·lusions: "Hom pot perdre totes les il·lusions i, no obstant, viure" (CO,214).

Insomni: "No és el temps que passa, és el temps que no passa. I això canvia la nostra vida" (CO, 225).

Irrealitat: "Quan discernim la irrealitat en tot, nosaltres mateixos ens tornem irreals, comencem a sobreviure'ns, per molt forta que sigui la nostra vitalitat o imperiosos els nostres instints. Però ja no són més que falsos instint i falsa vitalitat" (DI,90).

L'home (com a ésser): "La creença en l'home és una gran niciesa, una bogeria (...) Es podria prescindir- per dir-ho així- perfectament de l'home"; "Avui l'home em sembla comparable a un escriptor que ja no té res a dir, a un pintor que ja no té res a pintar, que ja no sent interès en res. El seu ingeni encara no es troba esgotat, però ell està a punt de perdre completament les seves forces (...) el considero, per exemple, incapacitat per produir una religió nova, profunda" ; "Per mi, l'home només existeix de veritat quan no fa res. Així que actua, així que es prepara per fer quelcom, es torna una criatura lamentable" (CO, 194,196 i 197).

Límit, el: "L'home desapareixerà per culpa d'un instint que l'impedeix aturar-se a temps. Està convençut que l'impossible no existeix. (...) I malgrat tot, existeixen els límits" (CO,149).

Llibertat, la: "¿La llibertat? Sofisma de la gent sana" (SA).

Lucidesa: "La lucidesa és l'únic vici que fa lliure l'home: lliure en un desert" (DI; 17): "Gràcies al buit que permet entreveure, es converteix en coneixement" (CO, 169); " no és necessàriament compatible amb la vida, fins i tot no ho és en absolut" (CO,228).

Llibre: "Un llibre que deixa al seu lector igual que abans de llegir-lo és un llibre fallit" (CO,20); "Podem preveure el destí d'un home, però no el de un llibre" (CO,106).

Malestar: "Qualsevol malestar no és sinó una experiència metafísica avortada" (DI,16).

Misteri, el: "Si no posseeixo el gust del misteri és perquè tot em sembla inexplicable, o millor dit, perquè allò inexpressable és el meu únic referent i ja n'estic fart d'ell" (AA,55).

Mística: és allò que, amb fe o sense fe, va més lluny. (CO, 168).

Morir: "Morir és canviar de gènere, renovar-se" (AA,174).

Negació, la : ha estat la seva feina, caràcter i obsessió.

Néixer: "Vam perdre al néixer allò mateix que perdem al morir. Tot." (DI,56); "Tot s'explica a les mil meravelles si admetem que el naixement és un succés nefast, o per lo menys inoportú; però si penses d'una altre manera, hom ha de resignar-se a la inintel·ligibilitat" (DI,92).

No néixer: No néixer és sense dubte la millor fórmula que hi ha. Desgraciadament, no està a mà de ningú" (DI, 187).

Paraules: "Les paraules es troben per fi salvades, perquè han deixat de viure" (DI,182).

París: "És la passió de la meva vida...però ara s'ha acabat. (...) Pels romanesos, París era el paradís terrenal. El seu somni era dilapidar una fortuna a París, i desrpés suïcidar-se" (CO,106-107).

Pau, Sant: "A sant Pau l'he atacat i denunciat tot el que he pogut (...) detesto en sant Pau la dimensió política que va imprimir al cristianisme (...) Li va treure tot el caràcter místic" (CO,185).

Pecat Original, el: " Qui la va tenir (la idea) va donar en el clau: la historia de l'home va començar amb una caiguda" (CO,96); "Allò que permet veure que l'home va començar amb la catàstrofe"; "L'home està ferit des del seu naixement" (CO, 206-209).

Pensament: "El pensament no és mai innocent" (DI,19); "Tot pensament deriva d'una sensació contrariada" (DI, 76).

Perdre: "Una sola cosa importa: aprendre a ser perdedor" (DI,112).

Problema fonamental: el conflicte amb l'existència. Tota la resta és secundari. (CO,137)

Problemes: "Al cap i a la fi, només coneix-ho dos grans problemes: com suportar la vida i com suportar-se a un mateix. No hi ha missions més difícils" (CO, 200).

Progrés: "El progrés no existeix en allò essencial" (CO,96); " Tota forma de progrés és una perversió en el sentit que l'ésser és una perversió del no-ésser" (AA,122) (fem notar que aquesta idea és també el nucli de la Fisica de l'Espai de Georges Sardin, car la matèria resulta, neix, d'un error de l'espai).

Proïsme: "Estimar a l'altre é quelcom inconcebible. ¿És que potser se li demana a un virus que estimi un altre viurus?" (AA).

Proust: "Resulta significatiu (...) que no aprofundís en l'obra de Schopenhauer i s'acontentés amb la de Bergson. No supera la psicologia" (comentant la diferència entre un esteta i un metafísic) (CO, 176).

Publicar: "Publicar un llibre implica el mateix gènere de contrarietats que una casament o un enterrament" (AA,136).

Queixar-se: "Quan algú es queixa de que la seva vida no ha tingut èxit, n'hi ha prou en recordar-li que la vida mateixa està en una situació anàloga, sinó pitjor" (DI, 192).

Religio, la: "És concebible abraçar una religió fundada per un altre?" (AA,188).

Riure: "Riure és la única excusa de la vida, ¡la gran excusa de la vida!" (CO,107).

Sensació: "No hi ha sensació falsa"(DI,86).

Sentit: "Crec, en veritat, que res no té sentit" (CO, 131).

Sense-sentit: "Existeix un plaer innegable en saber que el que es fa no posseeix cap base real, que tant li fa realitzar un acte que no fer-lo." (AA,48); "El fet de que la vida no tingui cap sentit és una raó per a viure, la única en realitat" (AA,65).

Sexualitat: "La sexualitat és una immensa impostura, una gegantesca mentida que invariablement es renova. Sens dubte, el moment pre-sexual triomfa sobre els post-sexual: l'infinit inesgotable del què parla Celine. I el desig és aquest absolut momentani impossible d' erradicar (...) De vegades penso que es pot tenir una visió post-sexual del món, visió que seria la més desesperada possible: el sentiment d'haver-ho invertit tot en una cosa que no val la pena" (CO, 94).

Successos: "Successos i malentesos són sinònims" (DI, 163).

Temps: "Cap instant en el que no em sorprengui de trobar-me precisament en ell" (AA,129).

Treball: "Estic en contra del treball (...) Sóc el resultat de les meves hores perdudes (...) S'ha oblidat l'art de perdre el temps intel·ligentment" (CO,201); "No haver fet mai res, i morir malgrat tot extenuat".

Tristesa: "Entre l'horror i l'èxtasi, practico una tristesa activa" (CO,13); "Si alguna vegada has estat trist sense motiu, és que ho has estat tota la vida sense saber-ho" (SA).

Universitat: "Vaig trencar totalment amb la Universitat. Sóc enemic, fins i tot, de la Universitat. La considero un perill, la mort de l'esperit" (CO,33); "He tingut la sort de poder donar l'esquena a la Universitat" (CO, 198).

Vellesa, la: "En el moment en què comencem a fer-nos vells, en lloc d'afligir-nos, hauríem d'invocar el dret a deixar de ser nosaltres mateixos" (AA, 98).

Vida, la: "La vida és suportable únicament perquè no arribem fina a les últimes conseqüències" (CO,229).

Viure: "Els homes han d'habituar-se a viure sense objecte i no és tan fàcil com es creu" (CO,29); "Viure de veritat és viure sense objectiu" (CO,171).


JMa Uyà, Febrer 2010.

(Sessió 25/02/2010)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010