Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Ciència  |  Apunts  |  Què és vida

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT 3. CIÈNCIA: QUÈ ÉS (LA) VIDA

J. JUBERT GRUART


                                                                                                                                  "El teixit del món es composa d'atzar i necessitat."
                                                                                                                                   Goethe


¿Què és (la) vida?

Molt breu i resumida història de la pregunta ¿Què és la Vida? i d'algunes respostes donades.

1. Creacionisme.
Abans de Ciència, Vida és un do de Déu:
                                             "Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
                                              Déu digué:

                                             -Que les aigües produeixin éssers vius...
                                             .......................................................................
                                             ...i fou el cinquè dia.
                                             Déu digué:

                                             -Que la terra produeixi éssers vius de tota mena...
                                             ..........................................................................
                                             (el sisè dia)
                                             Llavors el Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra.
                                             Li va infondre l'alè de la vida, i l'home es convertí en un ésser viu
"
                                             (Gènesi, 1, 19-24, 2, 7-8)

I ja està (paraula de Déu). Animisme.


2. Vitalisme.
Quan els humans s'atreveixen a tornar a pensar i escrigueren la Encyclopédie (1751-1772), la definició de Vida és, tot just, aquesta: "és l'oposat a la mort".

Xavier Bichat (1771-1802), no va pas anar, aparentment, gaire més lluny: "conjunt de funcions que es resisteixen a la mort". Hôtel Dieu.

Anthelme Richerand (1779-1840): "Conjunt de fenòmens que es succeeixen durant un temps determinat en els cossos organitzats".

Tot l'enigma està en: ¿com s'ho fa un organisme viu per mantenir-se viu, per , essent també matèria, manifestar-se globalment (macroscòpicament, a simple vista) animat en comptes de inanimat (globalment o aparentment)?.

Primer es fa recurs al vitalisme (una variant de l'alè divina, una força fosca i potent que dota a aquestes estructures organitzades d'unes funcions: funcions vitals. I ja està). Aquesta força s'oposa (lluita) amb la que vol tornar a l'estructura inanimada, desfent els enllaços que mantenen travat el teixit de la matèria orgànica. Pels enciclopedistes (Diderot, Dalembert,...), per Bichat i Richerand,..."la vida no és més que aquest principi de lluita contra la destrucció.( ...) el cadàver no és més que el cos viu sotmès novament al domini de les forces físiques. (...) Mentre les propietats físiques de la matèria són eternes, les propietats vives d'un ésser (viu) són temporals. La matèria bruta (inorgànica, inanimada) passa per els cossos vius per impregnar-se de les propietats vitals" . Citem a Cuvier: en els cossos vius "les substàncies mortes (inanimades, inorgàniques) són transportades successivament,...es combinen entre sí... i s'evadeixen un dia per caure sota les lleis de la natura morta".
 

3. Mecanicisme (scienza nouva).
Va prenent força la idea de que és un principi d'organització estructural i unes lleis funcionals; és a dir: és una determinada organització de la matèria el que fa possible la vida i que la determina. L'organisme és una fàbrica (Andreu Vesali, 1514-1564, De humani corporis fabrica).
 

4. Amb Lavoisier, Vida passa a ser una qüestió química.
Antonie Laurent Lavosier (1743-1794) (v. Apunt-2, Ciència, pp. 2-3), a més a més de crear química i la seva constància metòdica en la disciplina de la balança, demostrà que la Vida és possible perquè l'oxigen és introduït a l'organisme, i substituït per anhídrid carbònic (respiració animal), produint-se l'aportació de calor a l'animal en cremar-se carboni. La respiració i la combustió eren processos anàlegs.

¿Per què un organisme viu genera calor? El calor d'un cos, com l'ànima, desapareix amb la mort. La força responsable del calor del cos és la que fa que aquest resisteixi a la seva dissolució. Una variació en la temperatura d'un cos (febre o refredament) altera les funcions d'aquest cos. El misteriós "calor vital" (del vitalisme) té una explicació. Una funció bàsica de Vida, doncs, que distingeix un ésser viu d'un de no viu, és la respiració o combustió de substàncies per tal d'obtenir calor-energia i fer funcionar un cos.

De fet, entorn de l'any 1870, Lavoisier i Laplace funden la biologia científica.


5.
Xavier BICHAT (1771-1802)
Mort a l'edat de 31 anys. Arriba a Paris el 1793, en plenes reformes revolucionaries. Les velles institucions han estat suprimides i les noves tot just s'estan configurant. Assisteix a les sessions de cirurgia de Dessault. Desprès de diferents itineraris, dins de París, pot entrar com a metge a l'Hôtel-Dieu, amb una activitat preferent: disseccionar cadàvers (uns dos al dia; més de sis cents en un any). Una pregunta presideix la seva infatigable recerca: ¿Què és la vida?. Resposta: "conjunt de funcions que resisteixen a la mort", però ignora quines i en que consisteixen aquestes funcions.


6
. Però no fou fins el treball de Justus Liebig (1803-1873) (Animal Chemistry) que es relaciona aliment i combustible animal, per intermediari de l'oxigen (combustió): vis vitae o vitalitat.


7
. Fins que no arriba Física atòmica, l'enigma de la Vida no troba un argument racional i profund: "quan els àtoms s'uneixen, les ones d'electrons associades als electrons valència es fonen per abraçar al nucli dels àtoms implicats i fan possible la matèria orgànica" o "les molècules de la vida poden ser visualitzades no com un entramat de partícules discretes impenetrables sinó com formes tridimensionals complexes la densitat de les quals varia d'una part a una altra" o "les molècules de proteïna –formadores de l'estructura dels éssers orgànics- posseeixen una estructura tridimensional que segueix un pla definit". És a dir: la Vida és una conseqüència lògica dels processos fisicoquímics que s'esdevenen en una estructura funcional orgànica. No és d'estranyar que sigui un físic qui, a l'any 1967, Erwin Schrödinger , gosi contestar a la pregunta "Què és la vida?" a partir de la física atòmica, mecànica quàntica,...


8. François JACOB (1920)
. "Ningú sap que és la vida" (2002).


9. Cloenda d'un resum.
Vida
en hi ha, des de Ciència, quan Matèria (és a dir partícules que formen àtoms, els quals formen elements, els quals es combinen en molècules, ...) es troba organitzada (estructurada) d'una determinada (sic) manera (molècules que formen cèl·lules, cèl·lules que formen teixits, teixits que formen òrgans, i òrgans que formen organismes).

En definitiva Ordre, molt d'ordre (oposant-se a Kaos i a entropia o tendència natural –normal- a la pèrdua d'ordre).

La manera diferenciada de funcionar d'aquesta estructura és el que li possibilita incorporar matèria (inorgànica i orgànica), transformar-la i transformar-se, i deixar anar deixalles (entre les quals hi ha descendència o copies del mateix). Des de Ciència a aquest procés se l'anomena Vida: estructura dotada d'autonomia funcional.

Dit igualment: sense estructura organitzada d'una manera determinada de Matèria en l'Espai, de tal forma que esdevingui funcional de forma autònoma (relativament), no hi ha Vida.

A Matèria organitzada no a la manera de Vida, se l'anomena "matèria inorgànica" ("cristalls periòdics")

A Matèria organitzada a la manera de Vida, se l'anomena "matèria orgànica" (pel fet de formar òrgans). Vida és necessàriament orgànica (simple o complexa) ("cristalls aperiòdics").

Vida: emergència d'una autonomia (funcional), a partir del que abans era Matèria inorgànica (sense autonomia funcional).

Vida: matèria inorgànica amb atributs orgànics (autoorganització i autoreplicació).

És a dir: força sobre el com i no sobre el què, però quelcom es sabut que no es sabia.
 

(Sessió 22 de gener de 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010