Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Ciència  |  Apunts  |  Evolució

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT 6. CIÈNCIA: EVOLUCIÓ

J. JUBERT GRUART


 

Introducció

Jardin des Plantes (57 rue Cuvier, París)
1635: Edicte de Louis XIII, creant el Jardin royal des plantes medicinals (a càrrec de metges del rei).

1718: Canvi d'objectiu: de l'art de curar a jardí d'història natural.

1739: George Louis Leclerc, comte de Buffon (1707-1788) nomenat intendant del Jardin du Roy. Hi resta quasi 50 anys. Transformisme. Daubenton (1716-1880), entra a treballar en el Jardin.

1780: Jean-Baptiste Lamarck (1744-1829), missió científica per Europa central. Inici de treball en el Jardin des Plantes.
1788: Un militar (C.F. de Flahaut, comte de La Billarderie) es nomenat director. Incompetència absoluta. Daubenton portantveu dels opositors, inescoltat.

1789: Revolució.

1790: L'Assemblée National, encarrega als démonstrateurs la reorganització del Jardin. Elecció de Louis Jean-Marie Daubenton . Muséum national d'historie naturelle , amb el objectius d'instruir, col·leccionar i investigar. Fracàs.

1793: Lakanal (1762-1845) incorpora al Museu la col·lecció del príncep Condé i descobreix el projecte Daubenton i el presenta a l'Assemblée. L'endemà (10 juny 1793) el Muséum està dotat d'una entitat jurídica pròpia. Autonomia administrativa, igualtat del personal (supressió de jerarquies), col·legiació democràtica dels projectes de recerca,...

1795: Georges Cuvier (1769-1832) és nomenat professor d'anatomia comparada del Museu de Historia Natural. Classificació dels animals (vertebrats, mol·luscs, articulats i radiats). Fixisme i catastrofisme.

1799: Napoleó.

1800: Lamarck: Curs de zoologia dels animals invertebrats. Doctrina transformista.

1815-1822: Lamarck: Història natural dels animals sense vertebres.

1836: Ciències experimentals.

1891: Canvi de rumb: retorn a la història natural.

1907: Autonomia financera.

1928-1996: Expansió. Laboratori marítim de Saint-Servan, parc de Haute-Touche dans l'Indre, jardí botànic de Val Rahmeh (Menton),...

1986: Zoothèque subterrània.

1994: Gran galeria de l'Evolució.


Conceptes previs

Espècie:
Unitat bàsica de classificació biològica caracteritzada essencialment per:

  1. Criteri de inter-fecunditat: quan dos individus, de sexe diferent, poden reproduir-se per fecundació, i la seva descendència també, pertanyen a la mateixa espècie (poblacions reproductivament aïllades).
  2. Essers que comparteixen el Número cromosòmic.

En l'actualitat (2009) estan identificades unes 1.642,189 espècie (a l'any 1976 la quantitat d'espècies identificades era d' un milió tres-centes mil). Del total, prop d'un milió d'espècies (950.000) pertanyen a la classe dels insectes i 298.506 són plantes.

Pregunta: ¿Totes i cada una d'aquestes espècies, com s'ha originat? ¿Quin és l'origen i causa de la diversitat de les especies existents? ¿Quina és la causa de variació inter-individual que es constata en les poblacions d'una mateixa espècie?

¿Creacionisme o evolució?
Resposta: Evolució.
(Sobre creacionisme v. Apunt 5).

Abans d'evolució i després de creacionisme ¿què hi hagué?
En el darrer quart del segle XVIII neix Geologia (com Ciència) i, amb ella, la constatació (evidència) d'estrats en l'escorça de la Terra (testimoni de temps passats), i en els estrats de restes fòssils de plantes i d'animals extingits. ¿Com explicar-ho?

Diluvianisme:
Els que romanien fidels al relat bíblic (Gènesis, ) trobaren en el fet del diluvi universal una clara explicació a les troballes de fòssils: eren "els animals que no van cabre dins de l'Arca de Noé i que van desaparèixer".

Catastrofisme:
William Smith (1769-1839), fundador de la geologia anglesa, descobreix 32 estrats diferents, sobreposats, en l'escorça de Terra, i en cada un d'ells hi trobà diferents espècies fòssils. ¿32 Diluvis? George CUVIER (1769-1832) (v. Jardin des Plantes, París), fundador de la paleontologia vertebrada, sostingué que aquests fets sols podien interpretar -se donant per suposada l'existència d'una sèrie de catàstrofes (i no sols una),

Evolució
(en biologia):
Les espècies d'essers vius s'han originat les unes de les altres, per mitjà d'un procés de canvi i descendència. (Evolució és canvi i sumació).

Llei bàsica: Matèria s'origina per evolució d'Espai Vida s'ha originat per evolució de matèria (sumació i canvi). Espècie s'ha originat per evolució d'espècie (mutació –v. més endavant- i canvi). Individu es desenvolupa (canvi i creixement).


Teoria de l'evolució (de les espècies)

Enunciat:

  1. La vida (iniciada amb la síntesi d'una molècula d'ADN) va produir-se (va passar) una sola vegada.
  2. Tots els essers vius deriven d'aquest ancestre comú.

Història (comprimida) del naixement i expansió de la Teoria de l'Evolució de les Espècies

1. J.B. LAMARCK (1744-1829).
La primera formulació del procés evolutiu (que desmantellava totalment el "dogma" de la creació especial, per Déu, de cada una de les espècies existents) fou Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, a l'any 1802 i el 1809. El seu treball pioner sobre l'evolució de les especies el realitzada en el Jardin des Plantes de París . Els seus enunciats bàsics foren:

Els que es mantenen:

  1. "Tots els organismes (plantes i animals), fins i tot l'home, són el resultat d'un llarg procés de canvi en el temps, Aquest procés arrenca de les formes més elementals de vida i es continua de forma ininterrompuda" (transformisme).
  2. "Estic convençut que la vida és un fenomen molt natural, un fet físic".
  3. Els (enunciats) que no es mantenen:
  4. Adaptar-se al medi és essencial pels essers vius. El medi, però, no actua sobre l'organisme sinó que aquest "per voluntat pròpia" es transforma i s'adapta.
  5. Herència dels caràcters adquirits (resultats de les transformacions adaptatives): "Les condicions en les quals viu un organisme produeixen en ell efectes que s'hereten i passen a la següent generació".
  6. La vida s'origina per generació espontània.
  7. Hi ha en els organismes vius un "impuls vers la perfecció" (finalisme biològic).

Nota: Lamarck no va emprar mai el mot "evolució"; sols "transformació".


2. Charles DARWIN (1809-1882) i Alfred WALLACE (1832-1913).

Wallace i Darwin són els creadors, independentment l'un de l'altre, de la nova Teoria de l'evolució (vigent, amb modificacions i afegits posteriors).

El trets bàsic d'aquesta Teoria són:

  1. Les espècies no són immutables; es modifiquen contínuament (evolució).
  2. Hom pot seguir enrere les petjades dels antecessors de quasi totes les espècies, fins a les formes de vida més simples. La natura no dóna salts (l'evolució és contínua i no discontínua).
  3. La causa de la diversitat d'espècies i de variacions inter-individuals cal buscar-la en el medi ambient o "condicions externes a les quals han estat exposat els seus avantpassats".
  4. Aquests canvis poden ésser avantatjosos o no pel fet d'adaptar-se a un nou medi. L'individu que presenti variacions avantatjoses sobreviurà i es reproduirà; mentre que aquells que presentin variacions menys adaptatives als canvis del medi tendiran a extingir-se. Per selecció natural sols sobreviuran els més aptes.

Nota: Darwin i Wallace desconeixen Genètica. Darwin, en concret, sabia molt de plantes i d'animals, vius i fòssils, sobre els quals anà resseguint la seva possible seqüenciació filogenètica, però molt poc o quasi res d'homínids (la descoberta de l'homo de Neandertal acabava de produir-se només 3 anys abans de la publicació de l'Origin of Species (24 novembre 1859) i en la que hi dedica als humans sols la famosa i lacònica frase: "En el futur...es projectarà molta llum sobre l'home i la seva història".


3. T.H. HUXLEY (1825-1895), el "bulldog de Darwin"). Saltacionisme i macroevolució.

Tot Darwin, menys "la matèria no fa salts" (gradualisme). Huxley postula l'existència real de canvis sobtats i significatius, donant lloc a l'origen de noves espècies al llarg del llarg procés evolutiu.


4. Gregor MENDEL (1822-1884). Naixement de la Genètica

L'any 1865, en una revista local, el monjo Mendel publicà una memòria: "Veruche über Pllanzen-Hybriden".
 

  1. Les variacions generacionals sorgeixen a conseqüència d'alteracions en elements o unitats hereditàries discretes.
  2. Durant el procés de reproducció, les unitats hereditàries dels dos progenitors es recombinen entre si, sense perdre identitat (disjunció independent).
  3. En la nova generació una mateixa unitat hereditària pot manifestar-se (dominant) o no (recessiva).
  4. Una unitat recessiva en una generació, pot expressar-se en una de següent.

Nota: Principi de senzillesa: treballar amb pèsols (per laboratori, un hort). Rigor, mètode, exactitud,...(cultiu, creuament –hibridació-, valoració de 28.000 pèsols). Resultat: Lleis de la Genètica. Aplicació de l'estadística per preveure amb precisió els resultats d'un encreuament d'individus portadors de caràcters hereditaris variables i aplicació de les lleis de l'atzar dels fenòmens de l'herència. Aportació dels mecanismes de l'herència a la Teoria de l'evolució, bàsicament el concepte de recombinació genètica.

Mendel i les seves descobertes (Lleis de Mendel) restaren desconeguts per Ciència fins l'any 1900 (16 anys desprès de la seva mort).


5. H. De VRIES (1848-1935). Mutacions.

L'any 1900 tres científics (l'holandès de Vries, l'alemany Calr Correns i l'austrohongarès Erich Tschermak) descobriren, amb independència l'un de l'altre, i tots de Mendel, les lleis de la transmissió genètica que, 35 anys abans, havia formulat el monjo agustí de Brno. En l'obligat treball de revisió de l'estat de la qüestió (ante quem), els tres investigadors "(re)descobreixen" i reconeixen el treball predecessor de Mendel.

De Vries (1901-03) va proposar que les noves especies s'originarien per mutació o salt espontani o substitució brusca. Mètode: conreu "en línia pura" de 15.000 plàntules; sols 10 presenten anormalitats (individus aberrants), que retransmeten a tota la seva descendència. Conclusió: l'aparició de noves espècies té lloc, de forma esporàdica i d'un cop, sense passar per cap etapa de transició o gradació, sorgint de pares absolutament normals (presentació repentina de nous tipus o canvis sobtats en l'organització corporal deguts a la mutació d'una unitat genètica).

Nota: Fins aquest moment es considerava que degut a la manca de troballa de restes paleontològiques no es podien objectivar les petites graduacions que s'havien produït al llarg del llarg procés evolutiu (llacunes de fossilització o graons perduts).

Amb el concepte de mutació (sumat als de recombinació genètica (Mendel) i de selecció natural (Darwin), la Teoria de l'Evolució està servida.

Teoria de l'Evolució de les Especies:

  1. Mutació (macroevolució) .
  2. Recombinació genètica (microevolució).
  3. Selecció natural.


6. P. TEILHARD de CHARDIN (1881-1955). Essencialisme
.
Jesuïta i paleontòleg falsificador, Teilhard de Chardin incorporà l'argument teològic del projecte de Déu ("un nombre limitat d'essències invariants") a la Teoria de l'evolució: "L'evolució no és creadora; és la Creació (divina) que s'expressa en l'evolució".

La seva participació en el frau de l'homo de Piltdown (Eoantropus dawsoni), quan tenia 30 anys d'edat (1912), l'invalida totalment com a científic.


7. Teoria biològica de l'evolució
(a grans trets)

  1. Presentació de variacions inter-individuals causades per recombinació genètica (Mendel).
  2. Emergència de variants genètiques per mutació (De Vries).
  3. Transmissió hereditària de variants genètiques d'acord amb les lleis de Mendel.
  4. Adaptació d'organismes i de poblacions a condicions ecològiques particulars (Lamarck).
  5. Selecció natural d'individus (i de poblacions) (sobreviuen els més aptes, per adaptar-se al nou medi; moren i no tenen descendència, desapareixen, els organismes i poblacions, no adaptables al nou medi) (Darwin).

 

Filogènesi

(o intent de respondre a "¿Què és l'esser humà?", i, encara més directament: "¿Com s'ha estructurat el nostre òrgan distintiu, el cervell?)

Tesi: Cada una de les parts de la nostra anatomia, i en concret del nostre sistema nerviós, dóna fe d'un passat vell de milions d'anys.

Una hipòtesi –aquí molt resumida- per explicar l'augment de capacitat cranial (volum-massa encefàlica) en el phylium evolutiu dels homínids

En totes les especies amb sistema nerviós complex té lloc durant l'etapa embrionària un fenomen aparentment paradoxal: una enorme mort neuronal. Per exemple: en un embrió de pollet la magnitud de les neurones mortes abans de l'eclosió de l'ou és del 40%; en la granota és del 75 %. Aquest esdeveniment programat genèticament, que també te lloc en els humans, s'anomena "mort cel·lular programada" o "fenomen de la mort neuronal prenatal". Considerat des d'una òptica evolutiva, no pot pas deixar de sorprendre'ns. És realment estrany que no hagi despertat l'integrés dels paleontòlegs i dels neurobiòlegs de l'evolució (si és que existeixen). En primer lloc perquè estem davant d'un fenomen de malgastament absolutament inusual en la natura (només comparable amb l'exagerat número d'òvuls fecundats en especies relativament inferiors –lògic, per altra part- o amb la superabundància d'espermatozous en els mamífers). En segon lloc perquè en la natura res és gratuït o absurd (res que hagi durat, quedat seleccionat). No és deu tractar d'un error de càlcul, doncs, encara que té un alt cost d'energia.

¿Per què no succeeix amb altres òrgans de l'economia somàtica? ¿Per què el determinisme genètic no ha procedit amb la justesa que el caracteritza i indueix a la formació de moltes més neurones de les necessàries?

Un nombre fix de neurones per cada espècie (amb lleugeres varietats individuals, transmeses de generació en generació, i comportant estereotipades connexions de neurones entre si, per formar circuïts específics, base de comportaments específics), podria suposar-se que hauria d'haver estat la resposta més lògica.

Així les coses, la hipòtesi és la següent: una mutació genètica (atzar) atura -parcialment- durant una etapa fetal l'expressió "mort neuronal programada"; la conseqüència és un sobtat augment de massa encefàlica i, secundàriament, de capacitat craniana (per exemple, en el pas de l'australophitecus (450-750 cc) a l'homo habilis (500-800 cc) i d'aquest a l'erectus (850-1225 cc) i després al sapiens (1010-2000).


Comentaris (im)pertinents

"Els organismes molt primitiu comptaven amb la majoria del constituents propis (necessaris) dels essers vius... El que distingeix una papallona d'un lleó, o una gallina d'una balena, no són tant les diferències en els constitutius químics com l'organització i distribució d'aquests" (Jacob, 1981, p. 85).

La Física i la Química, en tots els organismes vius és la mateixa. "Sempre és un problema de bricolatge" o com fer-se una faldilla amb la cortina de l'avia.

L'atzar i la necessitat, inseparables. La lògica d'allò vivent.

Contradient a Einstein ("Déu no juga als daus"):

-Darwin, a L'origen de les espècies, constata repetides vegades la quantitat de rareses i de solucions estranyes que "un Déu raonador mai hagués emprat".

-Déu no sols juga als daus: és un ludòpata compulsiu i sols molt de tant en tant té sort. Un dels seus dies de sort va ser el dia dels escarabats.


(Sessió 5 de febrer 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010