Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Ciència  |  Apunts  |  Cervell

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT 7. CIÈNCIA. CERVELL

J. JUBERT GRUART


                                                                                                                                                                        "¿Què és la realitat?

                                                                                                                                                                         és una pregunta filosòfica.
                                                                                                                                                                         La resposta és científica."

Cervell

L'òrgan funcional anomenat cervell (teixit i sistema nerviós)
Tota Vida orgànica té estructures funcionals. Una d'aquestes estructures funcionals, simple o molt i molt complexa, anomena Sistema Nerviós. Per mitjà d'aquesta estructura funcional, l'organisme viu té un reflex (elemental o complexa) del Real que l'envolta (és a dir: pot copsar trets del Real o estímuls aferents), tenir-ne un reflex (limitat) és el que hem anomenat Realitat, o reflex psíquic, psiquisme.. A més a més, amb aquest aparell funcional pot elaborar respostes (eferent, motora, conducta), d'acord amb pautes preprogramades en la seva estructura funcional orgànica més bàsica i amb els aprenentatges que ha pogut realitzar.

Com tota cèl·lula, les que formen el teixit nerviós estan compostes per molècules orgàniques i aquestes per àtoms i els àtoms per partícules,.. ¿Com s'ho fa Matèria, estructurada en forma de Sistema Nerviós, per generar funció psíquica ( sensació, percepció, cognició, praxis,...)?

La resposta, avui, des de Ciència-Neurociència, hi és. De fet, les respostes. Doncs dependrà del nivell des del qual s'elabori l'exploració (macroscòpic, microscòpic o ultramicroscòpic; estructural, funcional; ...).


Breu recull històric

El coneixement de l'estructura del cervell dels anatomistes (el cervell mort) és una conquesta antiga . En canvi, l'aventura de l'estudi de les funcions del cervell viu i despert (del cervell parlant, pensant, resolent problemes, escoltant o composant o interpretant música, dibuixant, ...de l'angoixa i de la tristesa, del dormir i de la vigília,..., delirant,...) és un fet recent. De fet comença a Paris, segle XIX, i és un producte de la Revolució Francesa.


1. Els llocs

Els Hospices civils de París: La Pité, la Sâlpetrière, Bicetre.
Darrera mateix dels Jardin des Plantes (Jardins du Roi) –en el lloc avui ocupat per la mesquita (Mosquée) de París-, l'any 1612, Marie de Médicis (vídua d'Enri IV i regent de França per minoria d'edat de Louis XIII) va fer construir, en el lloc ocupat per un Jeu de Paume abandonat, l'Hôpital de Notre Dame de la Pitié per servir de refugi infants abandonats (uns 1.200), noies pobres i dones de "mauvaise vie" que desitgen abandonar la seva condició.

Quan a l'any 1656 la regent Anna d'Àustria i el cardenal Mazarin van proclamar el "gran renfermement" (tancament, reclusió) dels pobres de París, s'hi assignaren a aquest objectiu 8 grans establiments . El conjunt rebé la denominació d'Hôpital general de la Ville de Paris. Sense cap missió d'atenció mèdica, la denominació d'Hospital no tenia la connotació actual sinó sols la d'hospici o lloc d'acolliment . La Pitié, l'abandonada Salpêtrière i l'Hospital de Bicetre formaven part d'aquest Hôpital general. En tots aquests establiments s'hi tancava a pobres, mendicants, infants abandonats, vells, malalts crònics, boixos, malforjats,..

El 1660, els arquitecte Le Vau i Le Muet aixecaren en la vella Sâlpetrière els grans edificis encara avui vigents (la capella, la cort d'honor,..), podent acollir entre 10.000 i 6.000 persones: l'asil més gran del món. A més, el 1684, a la Sâlpetrière s'hi instal·là "La Force", centre de detenció de delinqüents condemnats i de prostitutes (una vertadera presó, que fa ser desmantellada per la Revolució).

Amb la Revolució, efectivament, tot canvià. Després dels greus esdeveniments dels dies 3 i 4 de setembre de 1792, es planificà i executà un profund canvi organitzatiu. El conjunt dels vuit establiments que, repartits per la ciutat, s'anomenaven Hôpital general de la ville de Paris, passaren , l'any 1801, a donar lloc als Hospices civils. Un nou canvi es produí a l'any 1837: la Salpêtrière esdevé l'Hospice de la Veillesse-Femmes, per dones velles, pobres i demenciades (boges). Les prostitutes, les orfes, les malaltes cròniques i les condemnades són trasllades a altres centres específics (p.e. les prostitutes al dipòsit de Saint-Lazare; els homes vells a Bicêtre, a l'Hospice de la Viellesse-Homes).

Al inici del segle XX la Pitié és demolida, construint-se un nou Hospice en uns terrenys annexes a la Sâlpetrière i la Gare d'Austerlitz. La "nouvelle Pitié" és inaugurada l'any 1911, amb funcions d'hospital. A l'any 1964 es fusionen els hospitals de la Pitié i la Sâlpetrière.


2. Els protagonistes, pioners.

Marià Cubí Soler (1801-1875).
Frenologia.

Marc Dax (1770-1837)
El primer en enunciar que el llenguatge humà té una lateral·lització cerebral esquerra (a propòsit de 40 casos).

Philippe PINEL (1745- 1826)
Bicetre
Sâlpetrière

ESQUIROL ( 1772- 1840)
Deixeble de Pinel. 1811: metge responsable de la secció de boges de la Sâlpetrière.
1825: director metge de la Maison Royale de Charenton.

Paul-Pierre BROCA (1824-1880)
Metge de l'Hospice de Bicetre.
1861: autòpsia de M. Leborgne (Tan-tan). Societat d'Antropologia (abril), lesió en el peu de la tercera circumvolució frontal esquerra.

Jean-Martin CHARCOT (1825-1893
Mètode anatomoclínic.

Théophile ALAJOUANINE (1890-1980)
El Bolero de RAVEL.

Santiago RAMON y CAJAL (1852-1934)

Korbinian BRODMAN (1868-1919)

Wilden PENFIELD (1891-1976)

VIGOTSKI (1896-1934)

Alexander Romanovich R. LURIA (1907-1977)


El model de LURIA

L'encèfal humà és, per LURIA, "el producte d'una llarga evolució, constituint un complex jeràrquicament estructurat".
Concepte de treball concertat i de funció cerebral complexa (FCC): "Els processos mentals humans són sistemes funcionals complexos i no estan localitzats en àrees estrictes, circumscrites del cervell, sinó que tenen lloc a través de la participació de grups d'estructures cerebrals que treballen concertadament, cadascuna de les quals efectua la seva particular participació a l'organització d'aquest sistema funcional" (1974).

Les 4 grans Unitats funcionals cerebrals (UFC):
Ia UFC
Estructura: estructures centre-encefàliques (sistema reticular) i subcorticals
Funció: Regulació del to de vigília i d'atenció.

Unitat Funcional Cerebral Intermèdia (UFCI)
Estructura:
Hipotàlem i sistema límbic de Broca
Funció: Generadora de les pautes innates de conducta i de l'emoció.

IIa UFC
Estructura: Lòbuls parietals, temporals i occipitals.
Funció: Obtenció, processament i emmagatzemen de la informació i
elaboració del pensament cognoscitiu (Unitat associativa posterior,
cognoscitiva, U. Gnòsica, U. Eferent) .
Àrees:

  • a. primàries o de projecció (visual o occipital, auditiva o temporal, somestèsica o parietal). Funció: anàlisi omnimodal de les modalitats de matèria aferent. Reflex psíquic: SENSACIÓ (no conscient). (Nivell de psiquisme sensorial, en organismes vius sense còrtex o d'incipient neocòrtex)
  • a. secundaries o de projecció associació (parietals, temporals i occipitals). Funció: síntesi omnímodal de les sensacions, donant lloc a un reflex psíquic biunívoc del Real aferent o PERCEPCIÓ (visual, auditiva, tàctil-cinestèsica, olfactiva, gustativa) (conscient, limitada i determinada). Nivell de psiquisme perceptiu.
  • a. terciàries o de superposició parieto-temporo-occipital. Funció: síntesi polimodal simultània de les percepcions modalment específiques. (reflex psíquic complex o cognició dels atributs polimodals o construcció de la realitat, possibilitat síntesis simultànies entre el percebut i el representat). Nivell de psiquisme intel·ligent. Organització d'un segon sistema de senyals o llenguatge.

IIIa UFC
Estructura: Lòbuls frontals.
Funció: Programació, regulació, execució i verificació de l'activitat
(U. associativa anterior, U. motora-pràxica, U. eferent, U. executora del
moviment voluntari i de l'acció).

Àrees:

  • a. terciàries (pre-frontals). Funció: programació de l'acció (motius idees i projectes d'actuació).
  • a. secundàries (pre-motores). Funció: elaboració dels programes motors o melodies cinètiques.
  • a. primàries (motores o pre-rolàndiques). Funció: canal de sortida de l'acció per cada múscul concret.

 

Metàfora sobre la construcció de la realitat

Una taula de billar denominada simmbot.
Pensem (imaginem, fem un experiment mental) una taula de billar en la qual no es produeixi fricció, plena de nombroses petites boles (a les que anomenarem "sims", acrònim de small interacting marbles, petites boles interactives). Els sims xoquen unes amb les altres i reboten sobre els cantells de la taula de billar, canviant contínuament de direcció en un món perfectament pla i no deixant mai de moure's degut a l'absència de fricció.
Els sim's, a més a més, són magnètics, passant a denominar-se "simms" (amb una m més, per magnètic). Gràcies a aquest magnetisme, quan les boletes xoquen amb altres, a baixa velocitat, poden quedar unides i formar penjolls, als quals denominarem "simmboles". Una simmbola està formada per mil, un milió,...de simms. En tota la seva perifèria, la simmbola, guanya i perd contínuament un cert nombre de simms.

En resum: en aquest sistema hi ha dues classes molt diferents d'objectes; uns de petits, lleugers i bellugadissos (simms); una altres de gegants, pesats i quasi immòbils (simmboles).

La dinàmica que té lloc en aquesta taula de billar (denominada simmbot), implica simms xocant tant contra els uns amb els altres com contra les simmboles. Dins d'aquesta dinàmica es produeixen transferències lineals i angulars, energia cinètica i rotacional,... (com en qualsevol gas). En tot moment s'estan produint col·lisions.

Les parets verticals o marges de la taula de billar (del simmbot) son el límit del món dels simms i de les simmboles. Fora del límit passen coses (esdeveniments), als quals els simms i els simmbots no ni tenen cap accés directe (és un altre món, que podem anomenar Real). Aquest límit, però, pel seu marge extern (més enllà del dins, del límit) reacciona sensiblement als esdeveniments externs (una llum encesa, una manyaga, un so, un cop de vent lleuger, un aroma,...). El límit, el cantell, es deforma lleugerament o marcadament, específicament (de forma modalment específica); la seva forma reprodueix l'esdeveniment extern que l'ha causat, i es transmet a l'interior del simmbot i dels objectes que conté en la seva superfície (primer en els simms i simmboles que estan en contacte amb el marge o cantell i, després, aquests sobre els altres ); rebotint uns i altres, per via indirecta, interioritzen l'esdeveniment exterior. Una simmbola és modalment especifica per la flaire d'eucaliptus i l'altre per la cara d'un amic o d'un desconegut, l'altra simmbola per una paraula, l'altra per...i així per tot el que hi ha "allà a fora" del simmbot. Configuracions de simmboles retindran successions d'esdeveniments i retindran històries dels successos del món exterior; codificaran els esdeveniments, les aferències rebudes, les retindran una vegada ja hagin passa, reconeixeran les noves configuracions com velles o com noves,... Hi hauran, amb temps i experiències, simmboles simbòliques.

(El simm també pot denominar-se neurona; el marge, transductor sensorial; les simmboles: àrea de Brodmann; ....el simmbot, cervell).

Moralitat: Cap simm codifica res; les simmboles codifiquen; unes menys (percepció, significant, significat), altres més (cognició), altres molt més (simbolització, sentit ocult). Hi ha diferent nivells de simmboles. També hi ha diferents categories, classes, de simmbot.


Neurobiologia quantitativa

Neurogènesi (durant els 5 primers mesos d'embaràs): 250.000 neurones noves x minut.

Número Total de Neurones (nadó): 1011
100.0001000.000
Cent mil milions
(Contar-ne 1 x segon: 21318.242 anys)

Número Total d'axons: 100.0001000.000
Longitud Total dels axons d'un adult humà: 150.000 quilòmetres.
(Distància de Terra a Lluna: 384.000 quilòmetres).

1 mm3 còrtex cerebral: 146.000 neurones.
15% massa cerebral.

Dendrites: 1 neurona = 100.000 dendrites.

Número Total de dendrites: 1.000 2 000.000 1 000.000 (mil bilions)
85% massa cerebral.


(Sessió 5 de febrer 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010