Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Ciència  |  Apunts  |  Biologia

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT 5. CIÈNCIA: BIOLOGIA

J. JUBERT GRUART



Recapitulant:

ESPAI
Matèria
/ Temps
Partícules (3: electró, protó, neutró (quark's) / 7 / 15.000)

"ÀTOM"
Elements
(33 / 33-2 // 92)
IONS (+ / - )
Enllaços (iònics) ferms (covalents) i febles. Compostos (molècules) inorgànics o orgànics.
Molècules: amb 2 àtoms (òxid de carbó, CO / àcid clorhídric, ClH; ...); amb 3 àtoms (gas carbònic, CO2; aigua , H2O; ...); ...; amb milers, milions d'àtoms (proteïnes, plàstics,...).

Molècules orgàniques : 6 elements (carbó, hidrogen, nitrogen, fòsfor, oxigen, sofre)
                                         4 NUCLEÒTIDS –A,T,C,G
                                         20 aminoàcids
                                         PROTEINES (des de 12 a 106 aminoàcids).

Notícies
Notícia 1: "Tots els essers vius estan compostos per molècules químiques complexes que es poden sintetitzar en el laboratori".

Notícia 2: "Tots els mecanismes – funcionalisme- del vivent obeeixen a les lleis ordinàries de la física i de la química".



Biologia sota mínims

GLOSSARI

Biologia: "branca de Ciència que estudia a els essers vius" (Jean-Baptiste LAMARCK).

VIDA: Propietat (atribut) d'algunes estructures de matèria (formades per enllaços de grans molècules) per reproduir-se i desenvolupar-se i comportar-se de manera autònoma, incorporant (alimentació) energia del medi exterior (metabolisme o combustió).

ADN: Denominador constituent material comú dels essers vius (organismes).
Àcid desoxiribonucleic o doble hèlix formada per la unió de 4 nucleòtids (A,T,C, G)
M
atèria existent en totes les estructures elementals – unitats elementals estructurals o cèl·lules- d'un esser viu.

Llei de Vida: Ordre / pautes.

CÈL·LULA (del llatí, cella, cambra, habitacle)

Cèl·lula: Unitat estructural i funcional bàsica dels essers vius. (El primer en veure-la, en el microscopi: Robert Hooke; el conceptualitzador: Virchow)

Tota cèl·lula esta formada (estructura) per:

  1. Membrana (envoltura-frontera-límit, barrera, dotada de permeabilitat selectiva); portes sota estricte control: deixar passar (entrar) sols els elements i compostos químics necessaris i útils per mantenir a la cèl·lula viva –aportació d'energia (anabolisme) i material per construcció-reconstrucció d'estructura- i deixar sortir els productes degradats (catabolisme) .
  2. Citoplasma (del grec, kytos, buit, i plasma, motlle, gerra) (ocupa l'espai interior de la cèl·lula) o medi intern constituït per aigua i algunes –poques- molècules orgàniques.
    Dins del citoplasma hi ha diferents "orgànuls" (estructures amb funció especialitzada):
  •   nucli (conte l'ADN en les estructures intra-nuclears anomenades cromosomes). D'aquí s'aboca dins del citoplasma l'ARN missatger, portant el codi per fabricar proteïnes estructurals. La reproducció cel·lular (formació d'una cèl·lula idèntica o autoreproducció) té lloc i ve comanada per l'ADN cromosòmic, per mitjà d'un procés nomenat mitosi i meiosi).
  •   ribosomes (estructura captadora d' ARN i lloc de fabricació-síntesi- de les proteïnes estructurals) .
  •   mitocòndries (estructura que genera l'energia indispensable per fer funcionar –mantenir viva- a la cèl·lula).

         -> Cinc - Tres estructures: principi de senzillesa.

TEIXIT/S
Els organismes formats per moltes cèl·lules (pluricel·lulars) s'organitzen en conjunts cel·lulars, estructuralment i funcionalment especialitzats, anomenats teixits (esquelètic, muscular, nerviós, conjuntiu, pulmonar, digestiu, hepàtic, renal,...).

ÒRGAN
Agrupació de teixits (amb predomini específic d'un) per formar una unitat estructural i funcional (fetge, ronyó, encèfal, ...)

APARELL (o sistema)
Conjunt d'òrgans de funció relacionada (aparell digestiu,...)

ORGANISME
Conjunt d'òrgans (formats per una sola cèl·lula o per moltes -que formen teixits -: organismes unicel·lulars o multicel·lulars) amb capacitat per realitzar un cicle vital complet (néixer d'un esser viu, mantenir-se viu de forma autònoma, créixer, reproduir-se (potencialment o realment), envellir i morir).

ENVELLIMENT
Pèrdua irreversible i progressiva d'elements estructurals funcionals d'un organisme. A partir de la pèrdua, en conjunt –en diferent proporció en cada òrgan -, d'un 25% de la massa dels òrgans que aporten el seu imprescindible treball concertat en un organisme viu, es pot considerar l'inici "biològicament autoritzat" de l'envelliment (en els humans això passa entorn del 70 anys d'edat, tot i que -amb independència de factors externs incidents i d'interns intercurrents- aquest punt de sortida té, també un determinisme genètic). Envellir no és una malaltia; és un fenomen fisiològic normal.

LONGEVITAT
La possibilitat de duració màxima d'una vida és una característica constant per cada espècie (per una sequoia és de 3000 anys; per algunes tortugues marines, 200 anys; per a l'homo sapiens sapiens, 90-110 anys; per una abella obrera, 3 setmanes).

MORT (acabament de Vida)
Cada espècie (v. apunt 6), i dins d'aquesta cada grup familiar, i en ells cada teixit (i dins d'ell cada cèl·lula), disposen d'un nombre limitat de mitosis o divisions cel·lulars; i cada cèl·lula (formant part d'un teixit) d'una diferent velocitat de divisió (intervals entre mitosis). Morir és, biològicament, arribar a la data de caducitat del producte biològic; esgotar el capital de divisions cel·lulars. Morir és un fenomen normal.

Funció i disfunció
Les estructures funcionals que són les cèl·lules, els teixits, els òrgans i els organismes, estan fets de matèria. Una matèria que a més a més d'oxidar-se imprescindiblement també es desgasta. Abans d'arribar al sostre de caducitat (longevitat), les cèl·lules acusen ja un lent deteriorament de la seva funció. Excloent totes les patologies sobreposades, no evitables o no evitades, acusar disfuncions és un fenomen normal (forma part de Vida).



Claude Bernard ( 1813-1878). Collège de France.


(Sessió 22 de gener 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010