cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Ciència  |  Apunts  |  Autoconsciència

Inici  >  Flâneur a la finestra1

APUNT 8. CIÈNCIA: AUTOCONSCIÈNCIA (apèndix a Cervell)

J. JUBERT GRUART



Tesis: Jo soc autoconsciència de mi-mateix (fragment de matèria de la qual emergeix consciència de ser Jo).

Diàleg:
P. : -¿Per què resideixo en aquest cos concret –i, més concretament, en aquest cervell concret- i no en qualsevol altra?.

R.: - La pregunta no és pertinent, doncs no resideixo en cap cos ni en cap cervell: Jo soc aquest cos i aquest cervell. Desapareix aquest cos (mort) o aquest cervell (coma depasse) i Jo deixo de ser. Soc un cos animat (no una ànima encarnada). Soc autoconsciéncia d'aquest fragment (complex) de matèria i sols d'aquesta concreta estructura material viva i complexa anomenada cervell (formant part d'un tot anomenat organisme o cos). La meva única possibilitat de ser és aquest fragment de matèria generat fa x anys per uns progenitors, anomenats pares biològics, que tingueren la seva única possibilitat de ser en esser materialitzats per uns organismes, als que anomeno avis....(i així successivament...).

(Pregunta d'adolescent, formulada com afirmació): No m'agrada tenir els pares que tinc.

R.: Ells (i en aquell ara, quan va ser que et van concebre-engendrar-fecundar) han estat la teva (meva) única possibilitat d'existir i de ser el que ets (soc). Uns altres pares, i la matèria concebuda és una altra (no Jo). Inclús amb els mateixos pares, una germana/un germà no ets tu (Jo). Més: un altre espermatozou i un altre òvul, i no ets tu (Jo). Tu (Jo) sols ets (soc) aquest concret fragment, únic, de matèria, diferent a tots els milions d'esser haguts, que són i per haver-hi. I com que aquest fragment de matèria, anomenat organisme o cos humà, té un òrgan anomenar cervell i com que aquest cervell és una estructura funcional complexa, amb psiquisme i autoconsciència, sé que Jo soc i que soc aquest concret fragment de matèria únic.

P.: ¿ I si em fessin un trasplantament de cervell, qui seria?

R. Tu (Jo) no series. Un altre residiria en el que va ser el teu cos. El ser és neuronal, no visceral.

P.: ¿I si em fan una copia idèntica a mi mateix?

R.: Dos germans bessons homozigòtics no són completament idèntics, però si ho fossin un seria Jo i l'altre el meu germà bessó /la meva germana bessona. Jo soc Jo i l'altre és un altre. Amb independència dels diferent aprenentatges fet per un i un altre, un esser clònic de Jo és un altre no-Jo, és ell (igual a mi en l'aparença estructural i funcional, llevat en el Ser). La metàfora (experiment mental) del Teletransportador és una resposta plantejada en forma de pregunta i que demana resposta.



Teletransportador

Experiment 1
El Teletransportador primer. L'Escaner de la Terra registra els estats exactes de cada una de les cèl·lules del meu cos (i, evidentment, del meu cervell); registra l'estat exacte de cada un dels meus "àtoms", de cada una de les meves partícules. En fer-ho va destruint el meu cos (les meves partícules i els meus àtoms constituents, les meves cèl·lules, els meus òrgans, el meu organisme: em destrueix a mi (Jo). Tot seguit transmet aquesta informació, per radio, a la velocitat de la llum, a Mart. El Replicador de Mart, crea, a partir de matèria nova, un cos, amb el seu cervell, exactament igual (idèntic absolutament) al meu (Jo) de la Terra. Entre el inici de l'Escaner de Terra i la síntesi de Mart, ha passat una hora.

Preguntes:
¿El que "desperta" a Mart, soc Jo? (¿Qui és el idèntic a "Jo" de Mart?).


Experiment 2

El Teletransportador segon. El nou Teletransportador té un Nou Escaner que registra el meu perfil total (partícules, àtoms, cèl·lules, òrgans, cos total, en el seu estat actual), sense destruir el meu cos. El Replicador de Mart fa exactament el que ha fet en l'Experiment 1, hem restitueix-sintetitza a Mart.

Preguntes:
¿El que hi ha a Mart, soc Jo? ¿Qui és el que hi ha a Mart? ¿Pot haver-hi dos Jo? ¿Jo puc estar, ara, a Mart?
(Premissa: Si hem faig aquestes preguntes, des d'autoconsciència, és que no soc a Mart).


Experiment 3
Id. a experiment 2, més Intercomunicador: Algú que parla igual que Jo, que s'expressa igual que Jo, que és el meu exacte retrat, que té aquesta petita ferida a la cara (que avui el matí m'he fet en pessigar-me un grà), que és idèntic a Jo, que sap tot el que Jo sé i que diu ser Jo,.. apareix en una pantalla. Parlem. "A la pantalla em veig a mi mateix com si estigues davant d'un mirall. Però hi ha dues diferències: a la pantalla no apareix-ho invertit d'esquerra a dreta i mentre aquí romanc callat, puc escoltar com la meva Rèplica comença a parlar en l'estudi de Mart".

Preguntes (amb la seguretat que jo soc a Terra):
¿El que hi ha a Mart, soc Jo? ¿Qui és el que hi ha a Mart? ¿Pot haver-hi dos Jo?


Experiment 4
Id. a experiment 3, més "Tinc una mala noticia". Noticia: "Hem tingut un problema amb el Nou Escaner. Registre el seu perfil a la perfecció i el transmet a Mart a la perfecció (i a Mart, com sempre, el re- sintetitzen a la perfecció, però...aquí, a Terra, li ha malmès el seu cor. Encara que la seva salut serà excel·lent a Mart, aquí a Terra patirà una fallada cardíaca irreversible dins de 3 dies".

Preguntes:
¿Si moro a Terra, viuré a Mart? ¿El que viurà a Mart, soc Jo? ¿Qui mort a Terra?


Experiment 5
Id experiment 4 (abans de morir), més "Parli amb vostè mateix". Intercomunicador (igual a experiment 3, més "Jo ja sé que m'he de morir i "Jo" ja sé que t'has de morir"). "La meva Rèplica sap que vaig a morir dins de 3 dies; tracta de confortar-me amb els mateixos arguments que, fa poc, jo mateix vaig emprar amb una amiga/ un amic greument malalts. Comprovo, lamentablement, que no són gens consoladors aquestes paraules, escoltades en boca d'un altre. La meva Rèplica m'assegura que continuarà la meva vida on jo la deixaré; estima a la meva dona, i conjuntament amb ella s'ocuparà dels nostres fills; acabarà el llibre que estic escrivint (amb totes les correccions i afegits que tinc pensat de fer-hi). A més a més de compartir amb mi tots els meus projectes (i culpes o deutes pendents, i dolors i ressentiments i secrets íntims), allotja totes les meves intencions. De moment, això em consola transitòriament. ... aviat perdré la consciencia, l'autoconsciència, ....".

Preguntes:
¿Qui soc Jo? ...


Experiment 6
Teletransportador destructiu id. experiment 1, més un Replicador a Venus (a més a més de a Mart).

Preguntes:
¿Qui d'ells –el de Mart o el de Venus- és l'autèntic "Jo"? ¿Jo soc el de Mart, el de Venus o no soc cap dels dos?
¿Puc ser en dos llocs al mateix temps? (Pregunta diferent de "¿Puc ser en dos llocs en temps diferents?").


Preguntes fora d'experiments

(Ara si) ¿Puc ser en dos llocs en temps diferents?
¿Soc el meu cervell?
¿El/la que era (sic) fa x anys i el que soc ara, són el/la mateix/a?
¿Qui és un impostor?

Respostes obertes
El Ser és únic, vinculat a origen = El ser és neurogènic (indivisible ) (no sols neuronal). El Ser és neurogènic-epigenètic. El Ser no és: es desenvolupa, arribant a ser (i es dissol).
Ser i identitat personal no són el mateix.
Ser no canvia (indivisible). Identitat canvia (divisible i degradable)
Impostor és consciència dirigint-se a cervell.
El Ser és una al·lucinació.
Consciència de ser (autoconsciència) és una al·lucinació d'una al·lucinació (així com el llenguatge és una senyal de senyals).


Experiment 7
Un pleniomnipotent equip -integrar per Penfield (com neurocirurgià), Cajar i Brodmann (com històlegs), Luria (com neuropsicòleg), amb l'assessorament de Bernard Williams, Derek Parfit, Thomas Nagel, D.R. Hofstadter, N.N. Talbet i alguns altres- procedeix a la següents intervenció quirúrgica: un commutador va aplicant-se a cada àrea de Brodmann del còrtex cerebral d'un subjecte (que com l'autor d'aquest Apunt o el lector concret actual, s'ha ofert voluntàriament per l'experiment) i les transforma en les que han estat copiades (exactament) del cervell de Napoleó Bonaparte, tant pel que fa a coneixements com a trets de personalitat, caràcter,... Completada, amb èxit, l'operació, el subjecte (vostè o jo) té la identitat psíquica de Napoleó.

¿Soc Napoleó? ¿Soc Jo?
¿L'endemà de l'experiment, qui hi ha en el meu cos?


Experiment 8
El neurocirurgià Macedonio Fernandez, nascut junt amb l'Univers o Realitat l'u de juny de 1874 en una ciutat de Buenos Aires, va practicar –en una data indeterminada, entre 1874 i 1952, equidistant potser entres aquests dues dates absolutes- al ferrer Cósimo Schmitz una operació consistent en extirpar-li el sentit de futuritat, deixant-li sols la capacitat d'anticipació de 8 minuts. El senyor Schmitz, abans ja s'havia fet extirpar el record d'actes anterior i amb ells el pensament de les conseqüències previsibles d'aquest actes. "Murió en sonrisa; su mucho presente, su ningún futuro, su doble pasado no le quitaron en la hora desierta la alegria de haber vivido, Cósimo que fué y no fué, que fué más y menos que todos".


Preguntes

¿El post-operat és Cósimo Schmitz? ¿Pot esser jutjat i condemnat, pel Tribunal d'Alta Caledònia, a causa del seu crim?

Proposta de resposta-definició (absolutament oberta i provisional):
Ser és identitat en origen més continuïtat en el pervenir més consciència d'ara-equidistància.

El Ser encara no és, fins que no sigui.

Els Ser és indivisible i extingible i no multiplicable.
El Ser no està en cap lloc. No està (allotjat) en aquest cervell: és aquest cervell.
El Ser és una conseqüència (activitat física d'un cervell humà amb nivell de desenvolupament autoconscient de ser) , no un punt de partida.

Si hi ha identitat en origen i no en pervenir, no hi ha un Ser (Terra/Mart). Si hi ha identitat en pervenir i no en origen no hi ha un Ser (Jo/Napoleó).

Noves (mateixes) preguntes:
¿Quin és el Ser en el Psicòtic?
¿Quin és el Ser de l'amnèsic total? (pura literatura)
¿Quin és el Ser en la demència (grau IV)?

(Nota: Ser de / Ser en)


(Sessió 19 febrer 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010