cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Baudelaire  |  Bibliografia

Inici  >  Flâneur a la finestra1

BIBLIOGRAFIA. BAUDELAIRE (1821-1867)

JMa UYÀ


 

BAUDELAIRE, Charles: El spleen de París. Ed. Fontamara, Barna., 1979 (157 p.)
Es recomana la lectura de: la dedicatòria  “A Arsène Houssaye” (p.p. 15-16), una mena de manifest-no-estrident sobre els poemes- en prosa - i el flaneurisme (“És, sobretot, de la freqüentació de les ciutats enormes, de l’entrecreuar-se de les seves nombroses relacions, d’on neix aquest ideal obsessionat: ...traduir en cançó el crit estrident del vitraller, i expressar en una prosa lírica totes les desoladores insinuacions que aquest crit aixeca fins a les golfes, extravasant les més enlairades  boires del carrer”; “XII. Les multituds” (p.p. 39-40); ...(J.Jubert)

BAUDELAIRE, Charles: Los paraisos artificiales. Acerca del vino y el hachís. Ed. Fontamara, Barna., 1979 (170 p.).
Prescindible (a no ser que...). (J.Jubert)

BAUDELAIRE, Charles: Les flors del mal, edició bilingüe i completa a cura de Jordi Llovet, Ed. 62., Barna., 2007 (646 p.).
(Im)prescindible. A destacar els “projectes de prefacis” de Baudelaire i les Notes del traductor (el qual oblida o desconeix, però, la persona-personalitat del poeta maleït). (J.Jubert)

BAUDELAIRE, Charles: Les flors dels mal, edició bilingue no completa, en traducció de Xavier Benguerel, i a cura de Joan Tarrida., Ed. Proa, Ossa Menor, Barna, 1998 (1990, 1ª edició).
Primer intent de traduir al català els poemes de Baudelaire, de manera mètrica, respectant les rimes. La traducció és un pel forçada, i en un català massa literari, i poc literal. (JMa Uyà).

BAUDELAIRE, Charles: Diarios íntimos. Premià Ed., La nave de los locos, México D.F. 1981 (1979), amb traducció i pròleg de Rafael Alberti.
Es tracta de dos textos finals del poeta, “Fusées” i “Mon coeur mise à nu”, que no van veure la llum fins el 1884 a “Le Livre”, nº 57, i que no es van reproduir segons els manuscrits fins el 1917. Com tot en Baudelaire, ofereix fragments d’una completa modernitat. (JMa Uyà).

BAUDELAIRE, Charles: Escritos sobre literatura. Edición de Carlos Pujol. Ed. Bruguera, Libro amigo, Barna, 1984.
Traducció de l’obra crítica de Baudelaire apareguda en les revistes de l’època i de les “Reflexiones sobre algunos de mis contemporáneos”. Teoria literària i comentaris fets sobre els literats de l’època, i textos sobre Edgar Alan Poe. (JMa Uyà).



Bibliografia sobre Baudelaire

CAMPANA, Mario: Baudelaire.  Debate, Barna., 2006 (364 p.)
Una bona biografia general, recent, amena, poc aprofundida des d’un punt de vista de l’anàlisi literari –fet que s’agraeix- i que ens dona una molt primera idea o aproximació sobre el personatge i la seva època i circumstància (més sobre l’entorn que dins de l’intorn). No hagiogràfica ni llegendària, ni recolzada en l’anecdotari deformador del personatge, però si ben emmarcada en els esdeveniments polítics i socials de l’època, així com en concretes relacions personals i familiars. Totalment recomanada per iniciar-se; és a dir: per encara no suficientment introduïts, però interessats (J.Jubert)

SARTRE, Jean-Paul: Baudelaire, Anagrama, Barna, 1999 (1947), 170 p. (traducció al català de B. Vallespinosa).
Una aproximació de Sartre sobre l’intro de  Baudelaire, el seu “semblable” en tants –no tots- aspectes (nova versió de “Vides paral·leles” plutarquianes). Un primer intent del que, vint anys més tard, Sartre farà amb Flaubert: “trobar-se  en la vida d’Altre”, assajar de comprendre, “¿què podem saber, avui, sobre un home?”. Escrit “entre les darreries de l’etapa existencialista i els inicis de l’etapa marxista”, aquest llibre dens –de no fàcil i apassionant lectura-, i que els crítics “literaris” de Baudelaire solen ignorar -desconèixer sistemàticament, és una agosarada i brillant, lúcida, sartriana intromissió en la complexa i singular personalitat de Baudelaire (“l’home, més que el poeta”). Potser, a la fi, una més bona introducció a Sartre (flâneur d’intros) que a Baudelaire (però també). Un d’aquests llibres que si es troba, fent de flâneur/flâneuse de llibreries, s’ha de comprar; posar-lo a la lleixa corresponent (al costat, per exemple, dels exemplars de L’idiota de la família) i tenir-lo disponible (“a la mà”), potser, durant anys. Inqüestionablement: un text extraordinari. (J.Jubert)

AZÚA, Félix. Baudelaire y el artista de la vida moderna. Editorial Pamiela, BEC 4, Pamplona-Iruña, 1991.
Reflexió molt personal de Fèlix de Azúa sobre la biografia i obra de Baudelaire, observant en ell els trets de la primera modernitat. Llibre molt ben il·lustrat i amb cronologia. Les opinions acostumen a ser agudes i, algunes, discutibles. (JMa Uyà)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010