Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Bauçà  |  Definicions mínimes

Inici  >  Flâneur a la finestra1

DEFINICIONS MÍNIMES. MIQUEL BAUÇÀ ROSSELLÓ (1934-2005)

JMa UYÀ



Tota l'obra de Bauçà és plena de definicions mínimes. Només en posarem unes quantes, per veure el to que utilitza. Les que reportem aquí procedeixen de El Canvi.

Abassegar: Sembla que sigui una de les passions majors dels humans.

Absurditat del que és, l': Una gàbia espaiosa, però una gàbia.

Acceleració, l': Ha estat la manera més efectiva de lluitar contra el Mal.

Acceptar: El més pràctic és acceptar-ho tot.

Amor, l': Se'n fa massa escarafalls. L'amor no és altre cosa que una habitud que ens convé. És una conspiració amb tots els ingredients que sol tenir aquesta cosa.

Ancianitat,l': Si no hi hagués arribat, mai no hauria entès els sentit de les expressions que pesaven i habitaven com un sac de sorra humida la meva infantesa. És una condició sine quan non per copsar-ne el sentit estult i poder venjar-se adequadament, pertinentment.

Angoixa, l': Jo sento la fiblada de l'angoixa simplement a causa de la revelació o percepció de l'Ésser, no pas per la percepció de la nul·litat de l'existència humana –això és un coneixement tant obvi i banal com saber el nom de les estacions d'una línia de metro-.

Ànima, l': La majoria dels humans (...) no saben que la tenen. (...) A molts individus se'ls hauria de privar el tracte amb llur ànima, com hom els priva de relacionar-se amb llurs infants, car els peguen, maltracten (...) tot i ser un fet contextual fruit de l'activitat cerebral, la meva ànima té un cos, una geografia un territori autònom, independentment de la mirada dels altres , o de la meva.

Aniversaris: Hom celebra el naixement, la mort, el casament...Coses estrictament bestials. Per contra, no celebrem el primer atac d'angoixa, cosa verament humana.

Antropòlegs, Els: "Estructurals", per més inri (...) Odio l'antropologia, car resta satisfeta amb explicacions d'alta trivialitat.

Armes nuclears, La proliferació de les: Magnífic.

Artificiositat, l': Estem condemnats a ser artificiosos. Siguem-ho.

Atrapament (atrapada), L'experiència de l': Una situació d'atrapada és tal quan no podem, no reeixim a poder dir-nos a nosaltres mateixos que la situació és un cul-de-sac. Si poguéssim dir-ho, n'escaparíem encontinent. Només en tenim la sensació, sense, però, poder determinar-la. Només ho podem fer quan realment n'hem sortit.

Absurd,l': Sense el pressupòsit de l'Absurditat, no solament no es pot justificar res, ans no es pot entendre res. Per contra, el concepte de l'absurditat emplena de sentit l'escarida carcanada de l'Univers.

Banquers suïssos, Els: Comprenen i perdonen els pecats del món.

Bé, El: De fet, és una aparent absència del Mal. En si, no existeix. És una construcció de la ment per defugir l'evidència del Mal.

Becaina, La: És l'eina més afectiva per ajudar la ment a perfer la seva feina (...) És una eina tant important per treballar com la solitud. Els dos pedestals.

Benastrugança, La: Allò que més haig d'agrair als déus és que hagi tingut ab ovo l'instint de no fer res, tot i ser per fina força català.

Beneitura, La: Quant més pròxima, millor: més instructiva.

Capgirell, Un: (en el sentit de canvi de situació) Un capgirell és una de les proeses més sublims que pot fer un humà.

Cardar...: No cal: segur.

Caràcter, canvi de: Jo no he canviat de caràcter. Quan tenia 7 anys tenia el mateix caràcter que ara que en tinc 57.

Carrer, El: El carrer no provoca l'espant absolut i immediat de la cosa metafísica que desencadena un enciam.

Cefalees, Les: Segur: són degudes a maltractaments de l'ànima.

Companyia, La: Res més antinatural (...) Els plaers de la solitud ultrapassen de molt els plaers de la informació. El veïnat s'equivoca, també. I és feble.

Comprendre: El món no s'ha de comprendre. Viure-hi ja és prou cruel.

Confidències, Fer-se: Tot allò que em repugna.

Consciència, La: És l'extrema aberració de la natura. El camí per esclafar-la: només amb els seus propis instruments: la ciència i la tecnologia.

Consciència, Els estats de: Hom no ha de confondre de cap manera els estats d'ànim amb els estats de consciència, que alhora són diferents dels estats emocionals ordinaris: por, plor, enfadament (enutjament), excitament sexuals, avergonyiment, tírria...

Consignes, Les: ¿Perquè totes les instruccions que vaig rebre de tots cantons sobre les coses eren i són diferents i contràries a com són en realitat?. No ho sé.

Conversió, La: La població es converteix a una religió, en un profeta...Jo m'he convertit en mi.¿En què ha consistit aquesta conversió? Senzillament en un canvi de rutina.

Crear, L'acte de: Crear és bàsicament espavilar-se, desembussar-se, desembromar-se, desembullar-se, desensutzir-se (...) La llibertat és el fonament de tota creació. La llibertat és un bé fragilíssim. Simplement, un dia llord la pot fer malbé.

Déclin, Le: Des que sóc viu, el parisencs viuen en ple "déclin".

Desafiament, El: M'acosto més i més a l'acompliment de l'objectiu suprem, que no és altre que assemblar-me, dins les meves limitacions, a una àvia endreçada, lleugera, amesurada: en el caminar, en el vestir, en el maneig del foc...I l'Eixample n'és ple.

Desconeixement, El: Hom pot viure tota la vida desconeixent-ho tot respecta a aquesta mateixa vida. Jo en sóc un cas.

Desconnexió, La: És graduada i graduable: depèn de la voluntat de qui es desconnecta. Fent allò que s'ha de fer, es produeix aquest fenomen gratíssim. Ara: no em veig en cor de donar receptes.

Desequilibri afectiu: Ho explica tot. (i es passa tres pàgines nomenant tota mena de coses.

Desert, El: M'hi he instal·lat per sempre (...)El món ha esdevingut un desert agradívol. El treball de destrucció acurada, dut a terme pels meus col·legues, començat al segle Divuit i acabat als anys Seixanta d'aquest ha donat un magnífic resultat. Tot allò que s'havia i es podia destruir fou destruït (...) Avui ja no queden bosses no desertificades. Jo i els meus col·legues hem quedat sense feina i podem descansar voluptuosament. Ara: el fet que tot continuï funcionant naturalment no vol dir res. Res no és com abans. (...) Flota per tot arreu una sensació de neteja, claredat i pau pròpia dels deserts. (...) Beneït sigui el mon modern, buit, però sense déus vivents, per dir millor, sense el Mal incorporat a la vida quotidiana (...) I això no s'hagués produït si els americans no haguessin democratitzat i desdivinitzat la tecnologia.

Déu: Déu és com és, però fa companyia. (...)És el fruit d'un estat semidelirant, un conte dolent.

Deure, El: El deure és el fil d'Ariadna que ens creem nosaltres mateixos per tal d'escapar de l'angoixa.

Discurs parisenc, El: Als catalans ens ha fet mol mal, car ha estat un factor major d'alienació. El discurs parisenc té una especificitat única i irrepetible, que només és consumible i intel·ligible dins el marc tancat i estricte del fet parisenc (...) Res no els detura. Ho comprenen tot sense manies (...) Els intel·lectuals parisencs actuals deixen astorats als "scholars" americans degut al recargolament extraordinari de llur expressió. (recomanable veure tota l'entrada).

Disproporció, monstruositat: La que hi ha entre allò que realment entenem i allò que hi ha per saber. I no parlem del que realment fem i del que podríem fer. És torbador. Wagnerià no fora l'adjectiu apropiat.

Dos únics problemes, Els: L'existència i la intel·ligència, que fa possible adonar-se d'ambdues coses.

Engany, L: Avui gaudim d'una posició o situació privilegiada: podem corregir errors del passat que, a causa de llur tamany, era impossible. (...) Vivim el començament sanitós de no parasitar beatament sobre una creença.

Enteniment: No entenem res.

Entrebancs: Un mateix és qui es posa els entrebancs veritables.

Escapar: Tots els mitjans són lícits, sense excepció (...) No cal escatimar res (...) Escapar, diligents i de continu.

Eremitisme, l': L'eremitisme no és gens natural. És un camí sense sortida, una excrescència. És el meu cas. No n'estic cofoi ni el contrari. No em fa fred ni calor.

Escriptor, Un: ...És un que carrega, que no parasita (...) És un ésser que en cada instant malda per tenir una visió de conjunt de les coses (...) Un escriptor "escriu" perquè no li queda més remei. No pas per juguera.

Esdeveniment, Un: Perquè sigui tal ha de tenir aquestes característiques: - Ha de ser realment inesperat (...)- Ha de produir una certa emoció (...) en l'interior de l'ànima (...) – Ha de tenir en si i per força una mena de transcendència, per dir millor, perill respecte al projectes generals que tenim (...) Resumint: ha de ser metafísic.

Espècies, La força de l': Gairebé tot allò que creiem que ho fem per motius estrictament egoistes és l'espècie que ens mana de fer-ho.

Esperança, L' ( in God we trust): ...Tots esperancem contínuament. No fem altre cosa. Trobo més virtuós i sanitós no esperar res. És més higiènic i més faust.

Esperar: Saber esperar o tenir la capacitat d'esperar és una virtut grossa, si no la primera de totes (...) Hom espera quan, d'alguna manera, hom sospita que no caldria esperar.

Espiritualitat, L': Consisteix en la capacitat de subsistir tot desprenent-se d'indicatius d'identitat aparentment propis i necessaris per a la identificació o la mateixa subsistència (...) "Espiritual" és to fet o construcció produït per un cervell espiritual no constret pel veïnat (...) Evidentment, l'objectiu és el control de cos, però no perquè si, com fan els monjos. És per tenir l'ànima realment disponible, dejuna d'obsediments, tant lliure com una galàxia que s'expandeix (...) En definitiva, màxima rutina per al cos i tot el contrari per a l'ànima.

Esquizofrènia, L': ...fet molt més vast i general, que afecta o afaiçona a un humà en si mateix. L'experiència de trobar-nos estranys a nosaltres mateixos, després d'haver fet una cosa, de la qual ens sentim aliens (...) és absolutament comuna (...) I és que no som dos, que cohabitem: som molts. Fins i tot jo diria que cada cert temps esdevenim una altres, automàticament, sense cap drama o motiu exterior (...) La simultaneïtat, que no vol dir interferència necessàriament, explicaria molts "desordres".

Ésser, La percepció de l': Encara no he escatit si és el mateix la percepció de l'Ésser i el viu sentiment de l'absurd. O si una cosa porta l'altre. La millor recepta per evitar el dolor punyent, absolut, que produeix la percepció de l'ésser és inscriure's, practicar volenterosament l'estultícia ordinària durant el temps necessari, mentre dura l'accés. La percepció de l'ésser és una facultat, com tenir oïda especial o una vista especial o un cervell especial.

Estar a sobre de si mateix: Cada vegada hi estic més (...) és realment útil (...) Vigilar-se com una noia es vigila el pes, sense caure en l'anorèxia. Si ve de gust fer-ho.

Estar atent a la seva ànima és allò que hom ha de fer. Deixar estar que la veïna cuini llebres o conills.

Estat de vigilància: ...puc dir que sempre he estat en estat d'alerta o vigilància, en totes les situacions en què m'he trobat. Això em fa suposar que deu ser el mateix a cadascú. Però deu ser tant diferent...!

Estat d'un humà, Els: No cal complicar les coses (...) són només dos: connexió amb no sé què/no connexió amb no sé què (...) El primer pot anomenar-se estat de gràcia. Normalment hom viu en el segon, els sants inclosos (...) això no es pot forçar (...) Ara: podem crear un entorn favorable.

Estimar: No és obligatori estimar tot allò que ens agrada ni ens ha d'agradar tot allò que estimem (...) És molt convenient de cavil·lar que l'amor no é necessari, com no ho és fumar o anar a la Bahames, ni ser corredor de cent metres llisos (...) És una addició com una altre, amb motius més complexos, però addició al cap i a la fi. No és bo, encara que ho sembli. És millor no estimar, més espiritual. (...) Hom reconeix la força de l'amor (...) I no gens la força generada per escapar-ne. Moltes gestes grandioses no tenen altre origen que la fugida de la persona estimada.

Estimar tothom: És una forma de patologia. Els amants universals o internacionals són potencialment perillosos.

Estimat, No haver estat. No sé veure que la cosa sigui tant terrible com diuen (...) És clar que jo tampoc no he estimat ningú –com estima el veïnat –però puc garantir que és una ocupació de la qual hom se'n pot estar perfectament. Si tot fos així de simple...!

Estimats, la força de ser. És genera la idea que els nens que no han estat estimats esdevenen particulars com jo. Tinc curiositat per saber què els esdevé a aquells que ho han estat. No m'ho puc imaginar (...) ...no haver estat estimat d'una forma primicera, ajuda qui-sap-lo a veure les coses correctament. És un estímul per saber com funcionen.

Estranyesa. Per a mi és un mot del tot necessari: el faig servir quan apareix una sensació nova. Abans, sense poder etiquetar-la de cap manera restava molt i molt confós i agitat. Ara en di "l'estrany" , "l'aparició de l'estrany", i l'afer es soluciona en bona part. Per tal d'encaixar l'estranyesa, només hi ha un remei: aturar-se i tenir paciència, no voler precipitar o accelerar les coses.

Estultícia, L'. (veure tota l'entrada, imprescindible. Consultar els apunts, on hi trobem un resum).

Evidències, Desacreditar. És un exercici sanitós i recomanable per a persones robustes.

Evidències mai discutides. Tot n'és ple.

Exigir-se massa. ...Calma! Calma! Calma!. A tots plegats. Però no veig que el món vulgui seguir aquest camí.

Existència, L. Jo no puc imaginar-me res de més cruel, miri's d'on es miri. No té sentit. És fàcil de dir. (...) La maquinària dels sentits, tant físics com espirituals fa impossible dels tot, aquests coneixement, propi dels déus. No té sentit, no vol dir exactament que no tingui una finalitat, que seria una grosseria.

Experiència, L. L'Experiència de les Experiències és aconseguir de fer durant tot un dia, sense pauses ni fretures, allò que ens mana l'ànima (...) Quedes esgotat, però satisfet a més no poder. La causa que cada dia no sigui així, és que, per raons desconegudes, l'ànima s'atura de donar ordres. O simple ment et deixa.

Família, La. S'ha de considerar com una fàbrica de producció en sèrie. A nosaltres ens ha produït aquella o l'altre. És beneit queixar-se dels serveis rebuts.

Familiaritat organitzada, La. És exactament el contrari de la metafísica.

Fase terminal. Tots estem en fase terminal. Només a Oregon ho han entès.

Fe, La. Només tenir-ne en la pròpia ànima. (...)¿ Hom pot viure sense fe, de cap mena? Per fina força. Més, hom pot crear, sense cap mena de fe en res.

Felicitat, La: ...Hi ha moments en que jo tinc la sensació de no témer la percpeció de l'ésser: és la felicitat per mi. (...) Voler saber és causa d'infelicitat. (...) Hauríem d'aprendre a no ser feliços, a entomar-ho com l'estat realment normal (...) No sé qui va dir que consistia en situar-se o caminar dues passes enrere de la necessitat o desemparament absoluts – o estar a dues passes de l'abisme, de l'espadat; i alhora, fer el mateix, respecte a la plenitud o satisfacció absolutes- no arribar a entrar al paradís o en cap jardí deliciós: mirar-se'l des de un pujol.

Fer, tenir coses per. És una facultat, que serveix per escatir si un és poeta o no. Un poeta sempre té coses sucoses per fer i satisfer-se. No saber què fer, segons diuen els erudits, és l'estat habitual del veïnat, del mascle sobretot.

¿Fer-ho o no fer-ho? ( en cursiva) No fer-ho.

Finalitat, La. L'Univers no té cap finalitat, tret la de reproduir el Mal constantment, indefinidament, el Mal conegut, sabut, trivial. Aquesta és la raó de l'Univers.

Fonaments, Els tres. -L'escriptura per si mateixa, sense cap segona intenció. – El treball o exercici físic creatiu – res d'esport, sota cap forma- i – Els somnis: saber que els tinc (...) gaudir-ne. (...) Tenint aquests tres elements, puc amb tot. Amb Déu i el tedi, fins i tot.

Fortitud, La. L'envelliment enforteix. A mi m'havien explicat tot el contrari. I robora aquelles coses delicades. De jove, hauria estat incapaç d'endurar determinats canvis, per exemple. Això vol dir que cal revisar-ho tot, fer dissabte general. La saviesa no vol dir res: el coratge, l'habilitat, l'astúcia, les facultats, sí. N'hi ha de moltes classes.

Fracàs, El . És la metafísica del fracàs allò que se'ns queda fixat a la memòria (...) Si hi ha alguna cosa estrictament metafísica és el fracàs. El fracàs no és no aconseguir això o allò: el fracàs és fracassar. No hi ha connexió objectual amb res . (..) Un fracàs és un fracàs. (...) Probablement, no tothom és sensible al fracàs. El cervell pot tenir o no tenir instal·lat aquest programa.(...) En la vida només hi ha un problema: no poder tolerar cap fracàs, en qualsevol sentit, per remenut que sigui.

Futur, El. Les coses poden ser com vulguin, però nosaltres, en realitat, sabem massa coses per tal de poder continuar com sempre. Durarà el temps que hagi de continuar, però l'excés de coneixement és l'inici de l'anihilament. (...) Fins ara hem esperançat en fets exteriors: en Déu o les coses. La magnificació involuntària del nostre coneixement ha fet desaparèixer aquests dos fets, però alhora ha permès d'amesurar, objectivitzar, aquest coneixement, i ha fet adonar-nos de la seva limitació . És aquesta certesa la que ens porta al desastre, no la situació anterior.

Galet, La sopa de. Les corbes de la muntanya de Montserrat, les noies catalanes, la fusta blanca, la feina ben feta i acabada, els bolet,s les cols, el logo de Netol, la Montserrat Cabellé, els poms i els mànecs, la ceràmica, l'acer inoxidable, els torns, els perpinyanesos... (...) tot allò que sigui llis, arrodonit, lluent i net , és inconfusiblement català.

¿Ganes de comprendre el món? Cap ni una. Es preferible / no ficar-s'hi, mai ni mai./ És vulgar, de totes.

Ganes, Tenir. O no tenir-ne és el fet més important de la vida d'un humà, al costat mateix del sentiment d'absurditat. La resta dels factors que intervenen empal·lideix (...) Tot deler s'ha de satisfer de seguida, encontinent, encara que no sigui gens assenyat: és l'execució allò que l'hi torna. La saviesa és el resultat de molts delers satisfets. La població no té delers pròpiament i, per això, no és sàvia.(...) Les idees i les ganes han d'estar on line.

Geografia itinerant. És aquella que transportem en qualsevol situació. Cabdalment, és la del poeta.

Grandesa. Ignorant-ho i malgrat ell, un humà té grandesa: formar part de l'enormitat de l'absurditat de l'Existència.

Grecs, Els. Cal reconèixer que, malgrat fossin uns porcs en molts aspectes, quan cvan desaparèixer o se'n van anar es van trobar a faltar. Tant és així, que vam caure en el cristianisme.

Guiness, El llibre dels rècords del. No hi constem...I Déu sap si n'hem batut: no ens agrada presumir.

Hipocresia. És un deler estrictament humà.

Història. ¿ Quina "història"?.

Hom no pot nuancer. Hom existeix o no existeix. És la bestialitat pura. Jo, que provinc d'un tribu, la primera instrucció de la qual és negociar-ho tot, no puc mig ésser.

Humanal condició, La. (...) Un humà és una màquina dissenyada, bàsicament, per a sofrir de continu per un motiu o altre, a diferència d'una rabosa, ex: quan surt del patiment dels enuigs és per caure dins del tedi, un patiment pitjor. I ja no dic "la percepció de l'Ésser".

Ideologia, Té una. Dir això és una beneitura (...) Hom hauria de substituir "té una ideologia.." per "té una beneitura...".En realitat, el veïnat, quan diu que té una ideologia, vol dir que té una fe. I una fe és un complex o aplec de fets, un pastac.

Ignorància, La. Això s'aprèn. De la mateixa manera que s'aprèn el que hom sap.

Imaginació, La. ...pensar coses errònies respecte de les coses, forçat per les coordenades. Aquest és l'aspecte més usat de la imaginació. (...)...l'acompanyant fidel i alhora entusiasta de l'estultícia. Els pedagogs diuen que per a un infant és una eina de primera. El problema és que no ens en desempalleguem durant la resta de la vida i ens és causa de mants desficis. I no té cura.

Immortalitat, La. L'ànima és immortal. És una de les poques definicions encertades de la Teologia. (...) Als meus temps, els intel·lectuals eren provincians de caire parisenc, tots, que, sobretot, volien ser immortals. Avui ha desaparegut aquesta espècie. (...) En aquell temps arrossegaven el cul pels bars; avui l'arrosseguen pels platós de la TV, fent colla amb cantants de flamenc pedòfils i les vidents incontrolades. Un humà, malgrat això, és un dispositiu immortal. Que no ho sigui no té cap importància. I això és greu, car si la natura té en projecte el canvi constant i la mort, com un canvi més, ha produït en el seu si un producte no canviant i immortal (..)És un pas que, un cop fet, no es pot tornar enrere de cap manera. Aquest és el drama real. No n'hi ha d'altre. "bviament, la immortalitat que vull dir és tant indemostrable com la catalanitat o la hebraïcitat (hebraisme), encara que la hebraïcitat sembli més demostrable.

Impressions. Són la part bestial de l'ànima.

Inexistència. (veure pàgina 7 dels apunts, apartat El Canvi).

Infantesa, La. (...) La infantesa és un episodi tant misteriós, gruixut i seriós com els somnis. Tenen moltes coses en comú. Somnis en el meu sentit. La infantesa té dos enemics greus: I: la manipulació a què son sotmesos els infants per part de les dones i el fet de ser considerat una mena de paradís perdut.

Instructiu. El veïnat, faci el que faci, pensi el que pensi, digui el que digui, mai no és instructiu, ans tot el contrari. Millor evitar-lo sistemàticament.

Intel·ligència, La. Si la intel·ligència produís espontàniament intel·ligència, tota la rastellera de mots inútils i fantasiosos, usats usque ad nauseam, foren innecessaris, com amor, justícia, pau, serenitat...El fet, però, és que no la produeix: no produeix res.
La veritable intel·ligència és la cosa més difícil de pair, tolerar, endurar, produïda per l'Univers, car implica, obliga a copsar l'Ésser i, a més, la veritable estultícia, per dir millor: aquella que no ho vol ser.

Interessos. Senzillament, jo he tingut altres interessos.

Interlocutor vàlid, Un. El millor és un mateix.

In vitro. (...) És errònia la teoria que les criatures necessitin una mare o un pare. La reproducció hauria de ser un tema administratiu, mèdic, ministerial. Les dones s'acostumarien al fet (...) La desaparició de la família vindrà s través del capitalisme i no pas del comunisme com ens pensàvem a la postguerra.

Ioga, El. No m'agrada, com no m'agrada la trigonometria, el solfeig, la gramàtica. (...) El ioga teòricament pretén de tractar l'ànima, però l'ànima rebutja tractaments mecànics (...) vol amor, tractaments individualitzats, només per a ella.

Ironia, La. En puc prescindir (...) m'estimo més la blasfèmia, per molt vulgar que sigui.

Jo, El. (...) El jo és el jo, és un fet, exactament com la farigola.

Jutgis i no seràs jutjat, No. (...) El meu consell és: jutja a tort i a dret: ja et corregiràs més endavant. El judici dels altres, no l'escoltis, cap, sense excepció."

La meva ànima es modifica sense el meu consentiment.

La minúcia de fer un vers pot no ser-ho, gens ni mica.

Levitat, La. És una sensació nova del tot. L'atribueixo a la sensació de llibertat que mai no havia sentida ni viscuda. Actualment,, aquí a l'Eixample com per meravella ha desaparegut qualsevol mena de coercivitat. Dit amb altres mots: avui no s'ha de fer res (...) Beneïda sigui.

Llibertat, La. Encara que sigui monstruós de dir, la Llibertat ha deixat de ser una cosa concreta o un objectiu clar. Abans havia estat un lloc ubèrrim, grandiós, magnífic. (...) Avui, hom podria dir que l'hem perduda. El concepte no serveix pel que servia. Ara: sense això no hauríem pogut entrar en el Canvi.

Mal, El. No existeix la dualitat del Bé i el Mal. Tot l'existent és senzillament el Mal.

Mancança, La. D'aparença, el veïnat corrent és insensible a la metafísica, però pot ser erroni. És possible d'imaginar que tenen aquesta sensibilitat soterrada, latent, per causes que fins avui no han estat descobertes.

Mares, Les. És tal llur sensació de possessió absoluta de llurs fills, que no se'ls acut cobrar-los res. Elles es pensen que és perquè ja s'ho han cobrat amb el fet de tenir-los. Error.

Matemàtiques i similars. No m'agraden per una raó molt raonable: els problemes que plantegen ja tenen una solució molt solucionada. Tota altre cosa permet solucions noves, almenys per a un mateix, fins i tot amb mètodes nous.

Matrimoni, El. És la cosa més absurda i contradictòria vigent encara. Hi ha un clamor en tot el Planeta en contra de les dependències , amb el qual estic d'acord. Per contra, no es persegueix o es taxa el matrimoni, essent la més bestial i embrutidora de les dependències.

Memòria, La. Mai no n'he tinguda (...) A mi m'agrada oblidar: ho trobo bell i plaent.

Mestres, Psicopatologia del. (...) La visió corrent es resumeix: un mestre és un desgraciat, però necessari. La població sempre respectarà un contrabandista afortunat (..) Els alumnes també ho consideren així. Els caso d'abús d'infants entre els mestres sempre es produirà, car és l'únic que tenen per tal de rescabalar-se o treure¡n profit de la situació. Un mestre, d'entrada, és un malalt. Que la seva carrera transcorri sense massa incidents depèn de mil factors. Aquesta patologia afecta a molts que fan de mestres com a molt que no en fan, però fan com si ho fossin. És més fort que ells.

Metafísica, La. ...ésser metafísic és una manera de se humà, com ho és ser filòsof o religiós. Dit altrament. Hom pot ser metafísic sense ser filòsof ni religiós, en cap de les variants d'aquests fenòmens. Ser metafísic és tenir consciència o vivència o sentiment de l'ésser (....) Que els humans en poden prescindir per fina força ho demostra que els metafísics no tenen càtedres com els filòsofs ni parròquies com els mossens, ni galeries d'art com els pintors, ni teatres com els actors, ni llibres com els novel·listes. També, una característica dels metafísics és que tots són iguals, cer en la percepció de l'ésser no hi ha graus o matisos (...) És com un aparell de TV digital, o es veu tot i bé o no es veu res de res. (...) En sentit general, uso el mot "metafísica" com a sinònim de "natural" o espontani, no previst, produït sense patró, no calculat per un humà o que supera la seva capacitat d'explicació de la seva aparició (...) L'única cosa que podem fer de transcendental i metafísic els catalans és maldar per ser lliures.

Metodologia per construir i obrar o regles per fer les coses. ...Una condició important o indispensable és la solitud, l'aïllament. La raó és: com que s'opera sense un mètode pròpiament dit, durant molts passos o instants funcionarà la inventivitat (inventiva) o creativitat pura, que exigeix la no mirada de ningú ni potser del mateix autor(...) La regla d'or és fer com l'aigua: que aconsegueix el màxim d'eficàcia practicant l'estalvi absolut d'energia, per dir millor, sempre tira el camí més còmode, fàcil i planer.

Misteri: El misteri suprem: l'existent, l'existència...La resta és juguera (joc) infantívola.
El misteri, el misteri de debò, és com o per què només uns pocs humans s'adonen de l'absurditat, la senten i fan alguna cosa. Per què la resta dels humans s'ho prenen d'una manera tant alegre.

Mòbil, El telèfon. Hom l'ha de considerar com un senyal d'identitat del Canvi, per dir millor, un objecte metafísic (-com Amèrica-),si sabem no homologar-lo a d'altres novetats, com un simple avanç tecnològic. No té res a veure amb un fogonet elèctric. Ara: costa una mica no veure-ho així, car com tot fet metafísic, ultrapassa la seva funció visible.

Model, El. (...) Cal pensar que la situació actual és, per molts conceptes, més delicada que qualsevol anterior. És la primera vegada que els humans gosen navegar sense brúixola. Hem de treure el màxim profit d'una situació tant privilegiada i no fer-la malbé per beneitures...

Modificacions de l'ànima, Les. No tenir-ne cap paüra. Mai. Benvingudes. Abonar-s'hi, volenterosos.

Mons possibles, El millor dels. No sé si el que vivim avui ho és, però si que no n'hi ha hagut cap de semblant anteriorment.

Mort, La. Sortosament, és un tema que mai m'ha preocupat ni interessat. Com el sexe, és vulgar de fer-ho.

Mundialització, La. Els americans, si sabessin què fan, no podrien parlar a tot el món amb la desimboltura que ho fan, tant desimbolts com si parlessin amb la veïna pujats a l'escala del jardí. Res de urbi et orbi. Amb això vull dir que són metafísics quan dic que ho són. Per això vull dir que la CNN és Déu mateix (...) La població no ho veu perquè té una idea equivocada de Déu, la que han rebuts dels mossens i altres.

Murriesa metafísica. És la bona.

Música, La. Sort que no tinc oïda. (...) Prefereixo mirar els núvols. És més lliure, desempallegant i amè. (...) Perquè no m'agrada la música: 1. Perquè és massa compartible, i per tant, vulgar. 2. Perquè si és bona, és metafísica: al·ludeix a l'ésser, cosa o efecte que jo no em puc permetre.

Narrativa, La. Cal dir les coses per llur nom: la narrativa apareix relacionada amb un determinat tipus de primitivitat. (...) Les dones acabaran d'alliberar-se, quan puguin prescindir-ne.

Natura, La. Cal que l'eviti de totes, car al·ludeix encontinent a l'Ésser. Per contra, l'artificialitat em distreu. Amèrica és tot artificial. És la metafísica dins la metafísica.

Nens, Els. Els nens són un problema metafísic.

Ni espills ni laberints.

Nihilisme, El. Em va decebre molt quan vaig saber quins eren els seus objectius exactes.

No ésser, La passió de. La catalana.

Només per la bellesa del desafiament cal mantenir la calma, caminar lentament, ser pacient, no fer res forçat, administrar els gestos d'ordre...

Nosaltres. (...) Nosaltres som nosaltres: el que hem fet és radicalment propi. No cal recórrer a ningú per justificar-nos. Una tribu de l'Amazònia no sap ni cal que sàpiga qui era Hegel o Schelling. Hem d'evitar l'instint miseriós de l'homologació.

No sé com ni sé cap on. (...) No sé què faré demà: / tot depèn de la meva ànima.

Nostres enemics, Els. Per raons pràctiques i epistemològiques es preferible denominar-los així.

Oblidar. Oblidar, esborrar, netejar, és la tasca primera a què un humà s'ha d'aplicar.

Odiar. (...) Per tal de conservar la fitness, mental naturalment, hom ha de trobar odiosa alguna cosa. Jo he triat el cristianisme, més concretament el catolicisme, que conec millor.(...) Simultàniament s'ha d'estimar alguna cosa. Jo he triat l'Eixample i els catalans, no pas per la pietat que em provoca llur situació actual, ans per les potencialitats que incuben.

"Paradoxalment". Hi ha mots que hauríem de suprimir, com aquest. Només els americans poden utilitzar-lo perquè són joves. A nosaltres no ens escau gens. Per a un savi, no hi ha paradoxes ni bromes ni ironies.

Parisencs, Els. (veure temes Bauçà en els apunts).

Parlar del món no té altre objectiu que fugir de Déu.

Parts, per. Quan et sobti un problema massa gros i imprevist, atura't: fes-ho per parts, encara que et trobis en una situació límit, tancat en una presó de la màxima seguretat i els escarcellers et diguin que la teva mare, que ha ressuscitat, fa de puta, i un mossèn, que et toquegi, t'indiqui que confiïs en l'Altíssim.

Pensar. De fet els humans no pensen.

Perdó, El. Una hipocresia del passat. Avui ningú no perdona res, car s'ha perdut la sensació de culpa, que mai no ha estat una cosa realment consolidada.

Pietat, La. Les dones tenen l'exclusiva de la reproducció, de la intendència i de la pietat. A nosaltres no ens queda res. Som ben bé una colla de figurants maldestres i malsoferts. Som vanitosos, sí, però què podríem fer sinó...

Pietat no perversa, La. Podria existir, si les monges, en lloc de fer el que fan animessin al veïnat al suïcidi. Mentre no ho facin no seran creïbles.

Plenitud, La. Existeix. S'esdevé. (...) D'altra banda, la plenitud no és creativa o no ho és especialment. De fet, badoques.

Poeta, Un. Un poeta parla bàsicament de l'ésser. És aquell que sap reconèixer que la seva mirada de les coses no coincideix amb la dels altres. La mirada, simplement. I accepta el conflicte. (...) Un poeta sempre té conflictes amb el seu propi idioma i amb els de les altres tribus, resumint, amb el llenguatge. (...)( llegir tota l'entrada, convenient ).

Por, Tenim. Ve-t'ho aquí.

Progrés, El. No comprenc com hom no pugui ser progressista.

Queixar-se. Allò que no hom ha de fer mai i que tothom fa, d'una manera o d'un altra.

Realitat, La. Existeix. Si més no d'una manera suficient que permet d'escriure novel·les naturalistes.

Recomposició, La. El misteri no és que em dediqui a aquesta tasca, ans perquè s'han donat les condicions perquè hagi pogut començar a dur-la a terme.

Repressió, La. (...) Heus aquí un mot obsolet. Reprimir vol dir reprimir el moviment, la modificació. I sense modificació no existeix res o bé és l'intent maldestre de negar la seva existència.

Sensibilitat. (...) Cada dia que passa augmenta la vivesa de la meva sensibilitat o perceptibilitat. Veig coses que abans no veia. I són les mateixes coses. I no prenc res. És l'efecte de l'Eixample.

Sentit, El. (...) Acceptar de no saber no és acceptar l'absurd, exactament. ( la tercera entrada sobre El sentit, aclaridora).

Seny, El. Un sap que ha esdevingut adult quan ja no té llibres de Mircea Eliade en el prestatge.

Simplicitat, La. És la deessa més escàpola de totes les constel·lacions de deesses. Jo l'he vit, una vegada.

Sobirania. Un mateix s'ha de fer estatut, ha de jurar la pròpia constitució i s'ha de creure el que hi posi.

Sòlid. Sòlid com la Maritsa Valisseva.

Somnis, Els. (veure l'entrada sencera, de cinc pàgines, i el tema en els apunts).

Tedi, El: "Tindria el seu origen (...) en una mena d'estultícia, de la qual en seríem plenament culpables (..) El tedi metafísic no té causes ni raons. Irromp com la percepció de l'ésser, i també és intolerable. Segurament, el més sublim que pot assolir un humà és sentir i patir atacs de tedi metafísic."

Teatre, El. Avui no pot existir. Allò que hom fa, que d'una manera abusiva hom diu "teatre", és comparable a les iniciatives destinades a conservar l'art popular de fer cistells de vímet. Una cosa que fou tant sagrada, ha acabat així. (...) Turba immunda de teatrers...

Tecnologia. És un error menysprear la tecnologia. Tot el que som és tecnologia, prevista o no prevista. Els déus ho consenten.

Temps, El. Per a mi, avui, el temps ha desaparegut, s'ha esfumat, ja no visc dins el temps ni el temps no viu en mi ni em gombolda. (llegir tota l'entrada, important).

Tenim com a punt de referència / el no res, que és molt més fort/ que els models dels meus ancestres.

Transformació, La. És el mot més transcendent del Diccionari. La creativitat i els somnis són això.

Traumatismes puerils o juvenils. No hi crec.

Trencament, El. En l'espècie humana és possible el trencament metafísic i de tota mena. No aprofitem gens aquesta facultat extraordinària.

Veure, No. Dins els humans, allò que marca la diferència és la incapacitat natural a no veure determinades coses.

Víctimes. Aquells que són víctimes de la percepció de l'Ésser s'han de permetre una permissibilitat absoluta. I no és tan fàcil. D'habitud, la covardia s'imposa i no gosem.

Violència, La. (...) L'única acció no violent és no existir.

Viure. (...) Viure, si no és tot sol, no és viure: és una altra cosa.

Vulgaritat, La. (...) Nomé és un grau inferior de l'estultícia.

Xinesos, Els. Juntament amb els americans i les dones formen els col·lectius més metafísics.

(Sessió 11 de març de 2010)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010