Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Antonio Machado  |  Bibliografia  |  Bibliografia axial

Inici  >  Flâneur a la finestra1

BIBLIOGRAFIA GLIAL (sobre el Mal, el Diable i Satan) (a propòsit de BERNANOS i de MACHADO)

J. JUBERT GRUART



El mal

LEWIS, C.S (1898-1963): Cartas del diablo a su sobrino, Rialp, Madrid, 2007
L'autor d'Un dol observat (Columna, Barna, 2000), servint-se d'una correspondència creuada entre el dimoni major Screwtape i el seu nebot Wormwood, on l'informa i dona consells sobre la corrupció de l'humanitat, ens revela que els dimonis, ens amb existència extramundana, a causa de la por i la gana insaciable de veritat, no podent tolerar més l'infinit buit que no poden emplenar, tenen dues possibilitats: devorar-se, inútilment entre si o consumir ànimes humanes (les quals, pel seu torn, sentiran aquesta gana insaciable i es llençaran a devorar-se entre elles). El Mal, doncs, té una existència independent; l'humà és una víctima d'ell, un posseït.

LEWIS, C.S.: Perelandra: viaje a Venus, Ed. Encuentro, Madrid, 1992 (1943)
Forma part de la Trilogia de Ransom o novel·les de l'espai profund. Personatges: Maleldil: el Creador; Weston (el Diable) un científic vil, corrupte, enviat pel Príncep del Mal (l'àngel Obscur), des de la Terra a Venus, per tal que hi introdueixi el Mal. El Senyor i la Senyora: mena d'Adam i Eva de Venus. Ransom: acadèmica d'Oxford, enviat per Maledil a Venus per combatre a Weston. Weston és un raonador, un lògic infatigable. Ransom compren que la raó no pot derrotar a un ésser que no té cap interès en la veritat; els arguments filosòfics són ineficaços (cfr. Bernanos: "el gran raonador"); en conseqüència: ja que sols podem combatre el Mal (la crueltat) amb la violència, "intolerable i obscena...hauria estat millor que l'univers mai hagués existit". Cal un cos a cos entre Ransom i Weston.
(Cal recordar que el llibre fou escrit durant els anys de lluita dels exercits aliats i els de Hitler). Cfr. Amb Sota el sol de Satan, de Bernanos (lluita entre el capellà d'Ambricourt i el tractant de bèsties).

 

El diable

DOSTOIEVSKI, Fiodor M. (1821-1881): Los hermanos Karamazov, Cátedra, Madrid, 1998, 1.117 pàg.
Suposem que teniu, a la mà i a la vista aquesta, edició de Càtedra. Aneu a la pàgina 921 i no pareu de llegir fins arribar a la pàgina 943. (Cas de disposar de qualsevol altre edició, cerqueu: Llibre 11, capítol IX, El Diable. El mal son d'Ivan Fiódorovich). Haureu tingut (o assistit a ) un encontre amb el Diable o amb el (vostre) Doble (v. infra). L'aspecte físic del Diable: "un home decent" (p. 922), un gentleman (p.923),... A l'inici de la conversa: "Tot i que està demostrada l'existència del diable, encara s'ignora si està demostrat que Déu existeixi" (p. 924) (cfr. Machado, Definicions mínimes d'Uyà). "¡El que és retrògrad, en els nostres temps, és creure en Déu; però jo soc el diable, creure en mi es pot!" (p. 930).

El diable soc jo: "A vegades et veig i ni tant sols escolto la teva veu...perquè ¡soc jo qui parlo, jo mateix, i no tu!" (p. 924). "Ni un sol instant t'he pres per una veritat real... Ets l'encarnació de mi mateix, encara que sols d'una part... de la dels meus pensaments i sentiments més fastigosos i estúpids" (p. 925). "...tu no existeixes per tu mateix, tu ets jo, ¿ets jo, i res més! ¡Ets escombraries, ets la meva fantasia!" (p. 932).

"-¡Això no és un somni! No, ho juro, això no ha estat un somni, ¡tot això ha succeït ara!" (p. 943).

"Si el Diable no existeix, però l'home l'ha creat, aleshores l'ha inventat a la seva imatge i semblança" (p. 308). (Si Déu no existeix i és una creació de l'home, a la seva imatge i semblança, el Diable és el nou Déu dels humans).

(Ja que teniu Els germans Karamazov a les mans, rellegiu -doncs seria (im)perdonable que, a l'edat que heu arribat, encara mai ho haguéssiu fet- el cap. V, del Llibre 6é, de la segona Part: "EL GRAN INQUISIDOR" (p. 399-424, de l'edició de referència). I, posats com esteu, (re)llegiu tot el llibre (1.117 pàgines); això si: prescindiu del que hi passa (de la novel·la); sols atents als diàlegs, al que s'hi diu. I compareu-lo amb Sota els sol de Satan de Bernanos: els dos grans llibres sobre el Mal).


SWEDENBORG, Emanuel (1688-1772): Cielo e infierno. Grupo Libro 88, Madrid, 1991
Sense comentaris. Sonat i profètic, visionari, ha subministrat el model del Mal (i la seva personificació) a Kant, Goethe, Strindberg i Jung.


MANN, Thomas (1875-1955): Doktor Faustus, GE, Barna., 1996 (1947), 510 p.
Adrian Leverkühn, compositor, ven la seva capacitat d'estimar (cfr. Bernanos: l'infern és la pèrdua de la capacitat d'estimar) a Mefistòfil (Satan) a canvi de 24 anys més d'intensa creativitat musical. La figura, personalitat i paraules de Satan canvien i s'ajusten als pensaments i sentiments de Leverkühn (cfr. amb Els germans Karamazov, de Dostoievski). "M'estàs veient; estic a la teva disposició. ¿Val la pena preguntar-se si soc real? ¿No és real el que vertaderament funciona? ¿Tal volta la realitat no és experiència i sentiment?" (Fi: un sol sostingut del celo).


El doble

El que Jo penso / el que Jo màscara dic / ¿Qui és el doble?

"Tu ets Jo" / ¿Qui és l'Impostor?
La por a ser descobert. L'altre cara d'un mateix. El meu Diable projectat.

Heautoscopia: percepció d'un cos, en el món exterior, com un segon jo (en percepció, representació, deliri, cognició corpòrea. El Doble. El "socies" (Jaspers, Psicopatologia).

Dostoievski, Fiodor: El doble (1845). El relat del funcionari Goliadkin, un vertader canalla. El seu doble es materialitza, és ell i no és ell, apareixent a l'exterior tots els signes d'una vida interior maleïda i podrida (Goliadkin I: l'aparença de modest, estúpid, honrat, sensible, paranoide; Goliadkin II: arribista, cínic, burleta, ensarronaire, malvat).
Altres Dobles en Dostoievski: Staoguin i Pior Stepanovivh (a "Els posseïts"): Ivan Karamazov i el Diable/ Sherdisakov (a "Els germans Karamazov).

Wilde, Oscar: El retrat de Dorian Grey
La coexistència de dues perversitats (el Mal): l'una en la màscara (la viva), l'altre la Real (el retrat), reunificades en la mort.

(Sessió 18, XII, 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010