Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra  |  Patafísica  |  Apunts  |  Patafisica

Inici  >  Flâneur a la finestra

'PATAFÍSICA

J. JUBERT GRUART



Diàleg
P.: ¿Hi ha Física?
R.: T'he sentit.
P. : Més enllà de Física ¿què hi ha?
R.: Hi posem Metafísica.
P.: ¿Més enllà de Metafísica, què hi ha?
R. Podem fer 'patafísica.
P. : ¿Més enllà de 'patafísica, hi ha alguna cosa?
R. : El símbol.
P. :I més enllà del símbol ¿què hi ha?
R.: La realitat (que és virtual, sols).
P. : ¿I més enllà de la realitat?
R.: Pot haver-hi el Real (tot i que no és segur).
P.: ¿I més enllà de Real?
R.: (Probablement) Pantafísica i Cataquímica.
P.: ¿I torna a començar?
R.: No ha ni començat.
P.: ¿Tot gira?
R.: En cercles concèntrics.
P. ¿La Gidouille?
R.: Ella.


 

DEFINICIÓ(ns)
¿Què és 'patafísica?

Definició original (fundacional):

  • "La patafísica, la qual etimologia ha d'escriure's "επι (μετα τα φυσιχα)" i la qual ortografia real 'patafísica, precedida d'un apòstrof, amb l'objectiu d'evitar un fàcil joc de paraules, és la ciència del que es sobreafegeix a la metafísica, ja sigui en ella mateixa, estenent-se tan lluny més enllà d'aquesta com està més enllà de la física" (Alfred JARRY: Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic, p.39).
  • "La 'patafísica no apostrofa persona" (id.).
    "...essent sovint l'epifenomen l'accident, la 'patafísica serà sobretot ...la ciència del particular", "...encara que es digui que no hi ha ciència més enllà del general" (id)...
  • (ciència de les excepcions poc excepcionals), "Estudiarà de les lleis que regeixen les excepcions i explicarà l'univers suplementari a aquest; o, menys ambiciosament, descriurà un univers que es pugui veure i que possiblement hagi de veure's en lloc del tradicional, per ser les lleis que s'han cregut descobrir de l'univers tradicional, també correlacions de excepcions, encara més freqüents, en tots els casos, de fets accidentals que, per reduir-se a excepcions poc excepcionals, ni tan sols tenen l'atractiu de la singularitat" (id.) .
  • "La patafísica és la ciència de les solucions imaginaries que concedeix simbòlicament a els liniaments, les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat" (id.).

 

Definicions secundàries (o derivades):

  • Ciència de les excepcions.
  • (És) "la ciència que prefereix les solucions que convenen als fets"
  • Gramàtica per crear i per desplaçar trajectòries (ciència generadora de curiositat).
  •  ... adherida a l'instin de cerca-recerca
  • ... per desvetllar mirades (esperpèntiques).
  • Ciència del singular (i del detall), de les excepcions, del particular. Ciència transductiva.
  • "Percepció física del món" (Chistian Ferrer).
  • La ciència.
  • Un saber inventat (per Alfred Jarry) per permetre-li transcendir les limitacions de la "literatura".
  • "...recusació del positivisme; una recusació bufonesca i destructiva contra la doctrina del progrés".
  • Canvi/transformació (subversió) del pensar categòric en altament hipotètic.
  • Critica del costum en pensar , susceptible de substituir amb avantatge a la moral (encara que 'patafísica no predica ni promet).
  • Subversió del Gran Joc.

 

Assaig d'explicació (exegesi) de definició original.

Si el fenomen és metafísica, 'patafísica és un epifenomen (més enllà del més enllà del més ençà, que és la Física). I, com que tot gira (en cercles concèntrics: la Gidouille), 'patafísica és un retorn a realitat (o percepció quasi-neta, bi-unívoca, i impossible, del Real aferent).

És a dir: Física → Metafísica→ 'patafísica→ Física→Metafísica→'patafísica→Física...

Eric Berne (1910-1970), 'patafisic involuntari (v. infra) ho explica: capacitat de veure (mirar), escoltar, de nou el que és (la cosa-en-si), substituint la visió apressa (imposada/acceptada) del món entorn i del intorn.

L'univers tradicional: el donat o la gran ensarronada (p.e.: fins a Galileu, Sol donava voltes entorn de Terra) o l'univers vist amb les olleres dels 'pares o el convencional, el tòpic, el prejudici, la generalitat, l'univers convers, domesticat, reduït, la imatge o idea del món acceptada i compartida,... 

 

Explicacions a definicions secundàries.

Les transaccions en les que hi participem, ens les creiem de tal forma que les acceptem i ens hi sotmetem com si fossin Reals (o com si fossin la única realitat), quan, de fet, la realitat, és una altre: un Joc). El Guió (de vida) és una realitat virtual; el Joc és la realitat. El sistema de creences és una (no) realitat virtual. I el mal cal dir pel sistema d'una llengua. Tot és virtual (no Real). Però el virtual (allò que no és sinó en potència, que no és allò, sinó el que representa) ens condiciona; allò que (encara) no és, però que serà (amb tota probabilitat) (o ben segur), allò que és de fet, doncs, bé que no formalment, esdevé la realitat en la que creiem viure, existir i ser-hi.

Vivim, existim, creiem ser... en un miratge.

'Patafísica ens proposa (aparentment esperpènticament) de tornar-nos al nivell de percepció bi-univoca del Real: ('patafísica és) "percepció física del món" (Alfred Jarry), és la ciència (Ch. Ferrer), "un saber que no és altra cosa que un art de viure" (id.)

'patafisica és "desvetllament (això no vol pas dir que existeixi 'patafísica inconscient, doncs 'patafísica s'apren), és aprendre a mirar i veure (no creure's el virtual, sinó el vist en "epojé").

D'aquí la utilitat (poc útil, en la pràctica) de 'patafisica per desmantellar (a nivell consciencial individual) el Gran Joc i els Jocs.


Pre(història) de la Patafísica.

Patafísica (sense apostrofar) no fou inventada per Alfred Jarry (el nom ho fou per Ubu i la definició pel doctor Faustroll, personatges de Jarry), dons existeixen patacesors i patacesió.

Patacessors: Zenó d'Elea, Leonardo da Vinci,...Macedonio Fernandez, Eric Berne,...

Patacessió: Patafísica practicada (viscuda, conscienciada, escrita, exhibida, explicitada, dialogada o callada) abans de la publicació (1911) de "Gestes i opinions del doctors Faultroll, patafísic" o després d'aquesta data essent desconeixedors directes o indirectes d'aquesta obra o ciència.

 

(a)HISTÒRIA de la 'PATAFÍSICA

Retro-història de 'patafisica

2009-1953: Existència de 'patafísica.

1953: Republicació de "Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic", d'Alfred Jarry (per lectors-fundadors-adherents del Collège de Pataphysica). Re- Existència de Patafísica

1948-1911: Període d'oblit de Pataphysica.

1911: Publicació de "Gestes i opinions dels doctor Faustroll, patafísic", d'Alfred JARRY; el Llibre II (Elements de Patafisica), cap. VIII (Definició), conté 2 pàgines on es defineix Patafísica (v. Textos), escrit "durant la navegació de País a París". Desvetllament de Patafísica.

1907: Mort d'Alfred JARRY (34 a.).

1900: Publicació de fragments de "Gestes..." a La plume.

1898: JARRY escriu "Gestes i opinions del doctor Faustrol, patafísic." Naixement a Corbeil, en el Phalantere, amb 63 anys d'edat, del doctor Faustroll (tot i ser natural de Circasia). Reinventor, definidor i explicador de 'Patafísica.

Sols alguns fragment són publicats aquest any al Mercure de France.

1897: "Les jours et les nuit d'un déserteur", d'Alfred JARRY, amb un capítol "Patafísica", on el protagonista Sengle proposa "sobre l'hàbitat dels petits objectes, induir l'obediència probable del món" (on "món" és un immens vaixell, amb Sengle al timó)

1894: "Cesar-Antechist", d'Alfred JARRY, on planteja "l'axioma patafísic dels contraris idèntics, més enllà de la metafísica".

1893: Pére UBU inventa la 'Patafísica ("ciència inventada, la qual necessitat es fa sentir generalment") (sense desenvolupar-la).


 

Història de 'patafísica

Com que és fàcil que el lector s'hagi moderadament desorientat, amb aquesta cronologia descendent ('patafísica), pot assajar ara a fer-ho segons la convenció vulgar:

1893: Pére UBU inventa la 'Patafísica ("ciència inventada, la qual necessitat es fa sentir generalment") (sense desenvolupar-la).

1894: "Cesar-Antechist", d'Alfred JARRY, on planteja "l'axioma patafísic dels contraris idèntics, més enllà de la metafísica".

1897: "Les jours et les nuit d'un déserteur", d'Alfred JARRY, amb un capítol "Patafísica", on el protagonista Sengle proposa "sobre l'hàbitat dels petits objectes, induir l'obediència probable del món" (on "món" és un immens vaixell, amb Sengle al timó).

1898: JARRY escriu "Gestes i opinions del doctor Faustrol, patafísic." Naixement -a Corbeil, en el Phalanstere, tot i que és natural de Circassie-, amb 63 anys d'edat, del doctor Faustroll. Reinventor, definidor i explicador de 'patafísica.

Sols alguns fragment són publicats aquest any al Mercure de France.

1900: Publicació de fragments de "Gestes..." a La plume.

 1907: Mort d'Alfred JARRY (34 a.).

1911: Publicació de "Gestes i opinions dels doctor Faustroll, patafísic", d'Alfred JARRY; el Llibre II (Elements de Patafisica), cap. VIII (Definició), conté 2 pàgines on es defineix Patafísica (v. Definicions, supra), escrit "durant la navegació de País a París". Desvetllament de 'patafísica.

1911-1948: Període d'oblit de 'Pataphysica.

1953: Republicació de "Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic", d'Alfred Jarry (per lectors-fundadors-adherents del Collège de Pataphysica). Existencia de Patafísica.

1953-2009: Existència de 'patafísica.



COLLÈGE DE 'patafísica'.

Història (etapes o períodes)

1948 (11 de maig) (22 Palotino 75): Proposta de Fundació del Collège de Pataphysique (o Subsidia Patafísica, "Societat d'investigacions erudites i inútils"), a la llibreria "Aux amis des Livres", 7 rue de l'Odeon, d'Adrienne Monnier. Fundador: Sa Magnificència el doctor Louis-Irinée SANDOMIR (amb la col·laboració de Sa magnificència Lesu Maria Tlecl (Maurice Saillet) i sis Sàtrapes-fundadors més).

1949: Creació (oficial) del Collège de Pataphysique, a la memòria i rememorització d'Alfred Jarry, l'ofegat (i no enterrat). Primers adherents: Jean Hugues Saintmont, Raymond Queneau, Mélanie Le Plumet, Oktav Votka, Sa Trascedència Boris Vian, François Caradec, Noël Arnaud,...

1950 (19 gener): Data oficial de fundació del Collège de Pataphysica.

1950 (29 de desembre) (1 Descerebrament 76): Signatura dels estatuts del Collège de Pataphysique.

Altres membres del Collège: Jacques Prevert (i la seva gata Labyronette), Max Ertns, Marcel Duchamp , Eugene Ionesco,...

1974: Període d'ocultació (per defunció dels seus membres fundadors i per altres raons) del Collège de Pataphysique.

2000 (20 abril) (1 Palotí 127, festivitat de sant Cocodril): Desocultació del Collège de Pataphysique. Anunci d'una Exposició "Forats, res i miratges" (sense indicació de lloc). Elecció de (President) Vice-curador Transitòriament Perpetu : Lutembi (v. infra).



VICE-CURADORS del Collège de 'Pataphysica

  1. Primer període (22 palotí 75- 21 Palotí 84) (1948-1975 e. v.) (i dos anys més per la seva absència). Primer Magisteri. Sa Magnificència el Vicecurador Fundador doctor Irénee Louis SANDOMIR (1864-1957) (93 a.). "Ella".
  2. Segon període (84-91 e. 'p.) (1957+2 -1965 e.v.). Segon magisteri. Sa Magnificència el Vicecurador Baró Jean MOLLET (1877-1964).
  3. Tercer període (92-102 e. 'p) (1965-1975 e.v.) Tercer Magisteri. S.M. OPACH (?-?). A més a més de succeir-lo un període d'ocultació, S.M. OPACH va escollir que el seu successor no fos humà.
  4. Període d'Ocultació (102-128e. 'p.) (1975-2000 e.v.).
  5. Període actual. Sa Magnificència Vice-Curador LUTEMBI (?-?), escollit per la successió el 18 de gener de 1997 (oculta, fins l'any 2000, la cronologia convenient a l'era 'patafísica, corresponent al 21 descerebrament 124).
  6. 2007: hipòtesi de l'apogéose (Lutembe Bay, llac Victoria), seguint el model d'una apothéose o d'una apocoloquintose.


JERARQUIA PIRAMIDAL DEL COLLÉGE de 'PATAPHYSYQUE

  1. CURADOR INAMOVIBLE (dans l'athernité elementataire des NON-ÊTRE): Dr. FAUSTROL.
  2. Sa Magnificència (S.M.) VICECURADOR (càrrec electe, per part del cos de Proveïdors). Funció: vetllar perquè el que pugui dir i fer el Collége no tingui cap utilitat.
  3. 3.STAROSTE: Bosse-de-Nage
  4. OPTIMATS:
  • 4.1.Proveïdors (coventricol de 4). Càrrec de Rogateur.
  • 4.2.Sàtrapes (elegeixen els proveïdors).
  • 4.3.Regents (administradors, escollits (emphytéute) pels proveïdors, excloent els essers seriosos agafats seriosament, els liristes i altres productes astringents). Tenen Càtedra Lliure (exemples:
  • a.Teorètica Circular i Circuncilatòria (E.Ionesco)
  • b.Halièutica Literària i Figurada (Jean Loize)
  • c.Clínica de Retóricognosis (Nöel Arnaud)
  • d.Treball Pràctics de Descerebrament (R. Cornailles)
  • e.Pornosofía Mediata i Immediata (Jeanne de Valsenestre)
  • f.Cefalorgia Aplicada (F. Caradec)
  • g.Cocodrologia,
  • h.Mecànica Estètica,
  • i.Nautica Epi i Hipogea,
  • j.Velocipedia
  • k.Onirocrítica
  • l.Pompagogia i Pomponerisme,
  • m.Grafopatologia comparada,
  • n.Treballs Pràctics d' Heraldrica,
  • o.Celtologia (no mítica)
  • p.Esgrima.
  • q.Patologia Matrimonial i Maièutica.
  • r.Necrobiosis experimental
  • s.Alcoholisme (practiques)
  • t.........

            5. Auditors.

           6.Membres Corresponents (corresponsals), no optimats (s'ocupen de proveir la phynance): Auditors-lectors, Reals, Aparents.

            7.Comissions i Subcomissions (Cymbalum Pataphysicum). Format per membres anònims i sols l'interessat sap el seu nom i pertinència. El llistat és llarg:

  • 7.1.: Set Comissions fonamentals (Licituds i harmonies, Inferències. Imprevisibles i Invencions, Borradors i minutes i sucedanis, Ordre i Temps, Precedències i presa d'habit, Precisions Transquinàries (quinatoris) i del PS n(secreta), dels El·lipsis, els Eclipsis i les Anestèsies (Secreta).
  • 7.2.: Once Sub-Comissions (permanents o cròniques, amb exclusió de les caduques):
  • 7.2.2. Solucions Imaginàries.
  • 7.2.3. Doctrinària
  • 7.2.4. Que prolonga l'activitat de la c. del Tercer Manifest.
  • 7.2.5. Formes i Gràcies
  • 7.2.6. Probabilitats.
  • 7.2.7. Usures.
  • 7.2.8. Revisions.
  • 7.2.9. Ciències Exactes.
  • 7.2.10. Llocs.
  • 7.2.11. Dels Dies i de les Nits (versió crònica).

            8.Departament dels IMPREVISIBLES/previsibles:

  • 8.1.de la Gloria i de les protuberàncies (diagnòstic del "mal" i dispensador de receptes astringents o emol·lients; intermissió de les apoteosis; intermissió de les Belles i Lletges Arts (estudis doxo-còpics); intermissió dels ornaments; intemissió de les Idees);
  • 8.2.de les INCOMPETÈNCIES (inventari dels grans esdeveniments humans); de les Epifanies i Ithyfanies (tractament de tot exhibicionisme);
  • 8.3.de les Anomfalies (recopilació d'estudis sobre els melics d'Adam i d'Eva); d'Epipompes i Catananges.

          9.Departament dels Borradors i de les Minutes:

  • 9.1.Lalològica.
  • 9.2.de la Cantonada (teatre, dramatúrgia, posta en escena, mítings, moralitats, retrets, tu-m'has-vist-a-mi,...)
  • 9.3.d'Orfeons, Cliques i Claques.
  • 9.4.de les Paràfrasis.
  • 9.5.de la Paremiografia (registre i us de proverbis, diccions, apotegmes, fàbules-exprés, aforismes contrapèdics,...).
  • 9.6.de les Cercopsies i Plagis.
  • 9.7.de les Promulsidaris (doctrina i pràctica).
  • 9.8.de les Hipòtesis i Pedestals.
  • 9.9.de les Gloses i Gnòsis.
  • 9.10.de les Bascules i Pesets (especialitzats en lastres, tares, contrapesos i trampes per tal de corregir defectes naturals i l'hermetisme de les llanternes (rabelesanianes), però sols en la mesura en que aquestes operacions són motiu d'escriptura literària). Compta amb dues Intermissions:
  • 9.10.1. de les Aproximacions (definició científica d'excés i de defecte, excloent tot caràcter pejoratiu o moral).
  • 9.10.2. del Umwertung (opera les inversions de valor ad libitum).
  • ........................... (interrupció provisional de la transcripció del llistat, per esgotament del transcriptor, no per esgotament de comissions, subcomissions, departaments,...).

           10. Moderador Amobible (autorreclutat), sense cap poder, no sotmès a cap regla i sense donar cap regla (llei) (entre els més destacats: Queneau, Boris Vian, Marcel Duchamps, Ionesco, Michels Leris, Joan Miró,...

  • Nota: els càrrecs són infinits i acumulables.


ORDRE DE LA GRAN GIDOUILLE (OGG)

Entitat autònoma del Collége de 'Pataphysique, amb Estatuts redactats/promulgats per Alfred Jarry (Almanac il·lustrat del Pére UBÚ, gener-febrer-març 1899).

Ordre restituïda pel Collége de 'Pataphysica.

Declarada de Inutilitat Pública.


 

Corrents en la resurrecció de 'Patafísica

  1. 'patafísica reglamentàda (voluntaria). El Collège de 'Patafísica. Un joc (inofensiu i inútil).
  2. 'patafísica involuntària o individual (antecesors, cocesors i postcesors).
    Eric Berne i el seu Anàlisi Transaccional , Fleming i la descoberta de la Penicil·lina,...
  3. 'patafísca de capsalera (descoberta el 7 Pedal 136, sant Entremaliat,
  • Saltimbanqui, en el camí de l'ermita de sant Baldiri).

 

CALENDARI 'patafísic (perpetu) (v. textos)

Cada època té el seu calendari. Un calendari és una cosmogonia.

Punt de partença absolut: Dia 1 de l'any 1: Nativitat d'Alfred JARRY (vulgar: 8 setembre 1873).

Cada mes 'patafísic té 29 dies.

Tots els 13 són divendres (però no tots els divendres són 13).

La sessió del dia 5 de març de 2009 (cronologia vulgar), de fet té lloc el dia 11 de Pedal de 136, festivitat del Testament de P. Ucello, el mal il·luminat (cronologia 'patafísica).

El calendari 'patafísic té 13 mesos.


 

PLANISFERI 'patafísic (o idea del món dels 'patafísics).

Projecte d'emfatització del caràcter individual o de petit grup, a(n)històric i no físic-topològic de la ciència cartogràfica. En aquest mapa (mapa-carta-guia de flâneurs) París ocupa quasi tot França, Venècia quasi tota Itàlia, la Telleda i Sant Hilari totes les Guilleries,...l'Illa de Pascua és més gran que Austràlia, el carrer de la Font Vella és tot Terrassa,...la rue Saint-Jacques (i entorns: rue d'Ulm,...) ocupa un terç del mapa de París,...

Els països i ciutats hi són representats d'acord amb la importància de les seves aportacions a Estètica, Ètica, Metafísica, 'patafísica, Física, l'astronomia, les revolucions del pensar i del viure, ... o per la significança personal, intima i transferible (el mapa personal).


 

BIBLIOTECA 'patafísica

  1. El canon
    Tots els llibres parells del doctor (Faustroll): 27 + "Gestes i opinions....".
  2. La biblioteca dels llibres no llegits (encara) i dels llibres subratllats i anotats al marge (que salvaràs en cas d'incendi, naufragi o exili, i que constaran testamentàriament amb un destinatari concret i amb ordre explícita de re-destinació).

 

Recapitulació 'patafísica de 'patafísica

'patafisica actua i s'ocupa del concret, emprant el nivell bàsic de pensament (pensament transductiu, degudament reintegrat i depurat de pensament inductiu i deductiu, conservant els pensar hipotètic deductiu i experimental ). Sobre aquest pilar del pensament, reedificat, el 'patafísic circumstancial o radical pot construir sòlidament (o no) nous edificis del pensar inductiu, deductiu, ... Que elimini (substitueixi) o no els edificis de la ciutat-univers mental on habita prèviament al retorn 'patafísic, és qüestió d'elecció arriscada (doncs 'patafísica pot ser retorn o punt de partida).

La seqüència, recordem-ho, és Física, metafísica, 'patafísica, física o Física. Si no has passat per Física, fas mitologia-teologia, no pas metafísica (en definitiva fas, mentre que en metafísica no fas). I si venint de metafísica no fas 'patafísica, no pots (podràs) somriure (i no podràs somriure quan trobis tancat). Però com que tot això (tot el que fas amb el que ets) ho has fet amb cervell (on sols hi entra el que pot entrar-hi), si no has passat per ciència-cervell (neuro-psico-biologia) pots fer volar coloms o dimonis. Doncs no hi ha, en el cervell, res més del que hi pot entrar i el que –amb el sostre-frontera-límit del que hi pot entrar- hi ha entrat (hi han posat, entatxonat) i , a més a més, que tu-jo hi hem incorporat-constrit-inventat de finestres en dins (per atzar o per mereixement i repetició). Tot el que hi ha, en el cervell, o és pensament o al·lucinació (essent pensament al·lucinació d'al·lucinacions o, si ets brillant, al·lucinació d'al·lucinacions d'al·lucinacions). Després hi ha el que pot sortir: dimonis o coloms (els àngels habiten cervell, no surten a fora) (tot el més els projectem i, en el pitjor i freqüent dels casos, els encarnem).

La seqüència, recordem-ho, és Física, metafísica, 'patafísica, física o Física. Sobre Física podem saber, doncs Física és la nostra àrea (interior) (o diàleg entre iguals: espai-matèria parla a espai-matèria).


 

'patafísica de capçalera

L'existència és una excepció (existir és una excepció de mort; mort és una excepció de viure).

El sentit 'patafísic de l'existència: l'excepcionalitat de Ser.

Conseqüència 'patafisica: viure (el tros que resta) com (sic) una excepció (i no il·lustrar altre llei que la pròpia).

Conseqüències altres (de capçalera): possibilitat de conrear, practicar i vivenciar, des de l'anonimat (període d'ocultació) i la solitud (ocasionalment, és a dir: excepcionalment compartida) l'actitud existencial-'patafísica de la IMPERTURBABILITAT (base del sentit 'patafísic de l'existència davant la manca de sentit de l'existir, altre que el trobar-hi, en la durada un sentit). Probablement, aquesta (imperturbabilitat) sigui aquella ubesca "una necessitat, la qual es feia sentir excepcionalment").

Es tracta d'una actitud existencial paradoxal, doncs s'ha ocultat, que no suprimit, l'angoixa (tant kierkegaardiana i tant nauseosa amb Roquentin (v. Sartre) o tant intel·lectualitzada en Heidegger).

El 'patafísic impertorbable sap de l'absurditat de la vida-existència. Davant d'aquesta constatació/evidència somriu. Ha pres consciència de la conciència-de-si i de la consciéncia-en-si, alhora, i no es queda aquí; llisca (no pas "es deixa lliscar") fora de si, per penetrar, mirant, en l' "ethernitat" (penetrant en Espai, fisionant intorn i entorn, subjecte i objecte), "a la manera d'un infant que mira dins el seu caleidoscopi o de l'astrònom que estudia (de nit i sol) les seves galàxies". "Asombro de ser", doncs.

Impertorbabilitat no és indiferència, fredor, glaçalitat, ...La impertorbabilitat 'patafísica emergeix Física concretada en phatos, amb epojé (suspensió) de judici. Impertorbabilitat és consciència

'patafísica (en ocultació i de capçalera) és Ciència/Art de viure: possibilitat de viure (viure la pròpia vida, el tros que resta i l'instant ara) com (sic) una excepció. Viure com una excepció, atent i impertorbable. Conscient de l'excepcionalitat de cada cosa (cafetera, cant d'ocell,...), de cada esdeveniment ara (aquest o l'instant de la pròpia mort).


 

Ex-cursus metafísic

Diàleg:

  • P.: ¿Per què ex-cursus metafísic?
  • R.: Per situar 'patafísica.

El que metafísica aporta és Límit (noció de Límit).

La seqüència és: Límit, Física (espai, partícula, àtom- element , molècula (matèria inorgànica, matèria orgànica), vida-organisme (cèl·lula, teixit, òrgan), esser, consciencia, autoconsciencia, Ser (psiquisme, pensament, cultura, ..., perplexitat,..), Física, Límit,... Tot girant en cercles concèntrics. En el Límit, part de començament i part de dins, comença cosmogonia i evolució. En el Límit, part d'acabament i part de dins, comença metafísica. 'Patafísca pot donar-se entre Física i metafísica, en un interval entre Límit i Límit, i, abans, en un retorn a consciència des de perplexitat ("Asombro de ser").

Abans de Límit, part d'extrem (a l'altre extrem de començament, que potser sigui, també, final –però no pas Final), abans de Física, hi ha (pot haver-hi ) metafísica (en el Límit, part de dins, mirant per la finestra-sense finestra o finestra opaca).

Un metafísic –definit des de 'patafísica- és, doncs, un flâneur a la finestra-sense finestra del Límit, i del cervell del qual (flâneur) en surt més (o menys) del que hi ha entrat.

Metafísica passa en cervell, i tot i que sembla un saber, és un no saber (doncs hi ha un no saber o impossibilitat de saber).


 

Redefinició de 'patafísica.

'patafísica passa en cervell i tampoc és cap saber, encara que és la ciència.

És en cervell, entre Límit i Límit (part de dins, tant en començament com en l'altre extrem), on s'inventa 'patafísica, després o més enllà (impossible) d'impossible metafísica. Essent 'patafísica possible (excepció d'impossible, per definició), mentre metafísica es queda amb impossible possible.


 

Redefinició de flâneur

Filtrador no sèssil, bípede, de sexe temperat i sense altres impediments majors, que habita i freqüenta els tres espais del mirar (consciència, rue i mur) en una ciutat de París.

Sabent que tot són camins del pensar, que assagen de reconstruir –portes en dins- el que no transparenta l'opacificitat. Passegem per museus, contemplem maquetes,...mai trepitgem el territori. Assistim a projeccions, que són reconstruccions. El flâneur ho sap.

I, sabent-ho, s'allibera (s'escapa) de la platonicitat, de la narrativitat, del tunelatge, del causalisme,... Es treu les olleres. I mira: practica Física, metafísica i 'patafísica. I somriu (inclús carcajeja o fa sorolloses riallades), abans de continuar., seriosament, a contemplar i observar des del fossar dels papions.

Tot això, abans de reprendre Ètica (és a dir: Sartre).
 

J.J.

9 Pedal 136, sant Remezy, bisbe in partibus (3 març 2009, era vulgar).

 

(Sessió 5 març 2009 e.v. (11 pedal 136))

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010